Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ecodelitos

Qualsevol ciutadà pot denunciar un delicte ecològic de manera senzilla

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 23deNovembrede2005

El paràgraf tercer de l’article 45 de la Constitució es refereix als tres tipus de responsabilitats- administrativa, civil i penal- que poden derivar-se d’un dany al medi ambient. Així, en funció de l’origen de la norma infringida, el règim regulador serà diferent, tant en el procediment a seguir com en les seves conseqüències. La responsabilitat penal i administrativa es caracteritzen per la seva finalitat sancionadora, mentre que la responsabilitat civil té una finalitat reparadora.

Quan es parla expressament d’un delicte, en aquest cas contra el medi ambient, la qual cosa ja es coneix com a “delicte ecològic” o “ecodelito”, la normativa que ho regula és el Codi Penal. En aquest sentit, el nou Codi Penal, amb l’entrada en vigor al maig de 1996 de la Llei Orgànica 10/95, defineix com a delictes diverses desenes de conductes greus contra el medi ambient. Aquest canvi normatiu ha suposat una millora substancial pel que fa a l’anterior Codi, en el qual molt pocs comportaments greus eren considerats delicte, i les penes previstes eren tan baixes que els seus infractors incorrien en elles sabedors de les seves escasses conseqüències. Així doncs, el Codi Penal sanciona els delictes ecològics que suposin danys a l’ordenació del territori o urbanístics, els recursos naturals i el medi ambient, la flora i fauna, així com aquells derivats de l’energia nuclear i les radiacions ionitzants, els incendis forestals i altres delictes de risc.

El càstig per haver comès un delicte ecològic pot conduir a presó o a l’arrest de finalització de setmana El càstig per haver comès un delicte ecològic pot conduir a presó o a l’arrest de finalització de setmana. La majoria de les penes de presó oscil·len entre el mínim de 6 mesos, fins a 2, 3, 4 o fins i tot 9 anys en alguns supòsits. L’arrest de finalització de setmana, establert per exemple per al delicte d’abocaments tòxics, consisteix en la privació de llibertat durant 36 hores del cap de setmana. La pena de multa, que està inclosa en gairebé tots els delictes contra el medi ambient, es basa en la imposició d’una sanció monetària. L’article 88 permet que es puguin substituir les penes de presó que no excedeixin d’un any, i fins i tot, amb caràcter excepcional, les que no excedeixin de dos anys, per arrest de finalització de setmana o multa. Aquest fet pot portar, com critiquen diverses associacions ecologistes, al fet que els delinqüents ambientals segueixin preferint cometre els delictes, ja que en la majoria dels casos les poden abonar sense dificultat. Altres penes consisteixen en la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.

Moltes de les conductes contra el medi ambient que no són delicte poden ser infraccions administratives i, per tant, ser susceptibles de denúncia i sanció. Amb una denúncia administrativa es comunica uns fets que atempten presumiblement contra les lleis amb la consideració expressa d’infracció administrativa. En aquest cas, és l’autoritat administrativa competent, normalment l’Agència o Conselleria de Medi ambient, l’Ajuntament o alguns òrgans de l’Estat com les confederacions hidrogràfiques, la que imposarà unes sancions administratives si escau, normalment multes pecuniàries, encara que també poden imposar-se altres mesures, com a suspensió d’activitats, retirada de llicències, etc. Si la infracció administrativa és comesa en l’exercici de l’activitat empresarial, la responsabilitat jurídica recau en la pròpia empresa, a diferència de la responsabilitat penal, que ho fa en la persona que ha comès el delicte. Així mateix, molts dels delictes ecològics es distingeixen de la simple infracció de la legislació ambiental només per l’especial “gravetat” que tenen, la qual no sol ser fàcil de determinar.

Presentació de denúncies i querelles

Qualsevol ciutadà pot efectuar una denúncia per un delicte contra el medi ambient davant l’autoritat competent, sense que hagi de pagar quantitat alguna ni suposi més participació en el possible procediment, tret que la seva implicació li portés a ser citat com a testimoni. Per la seva banda, la querella és un tipus de denúncia subjecta a certs tràmits especials i costa diners, i qui formula l’acusació pren part activa en el procés. Per això, la querella és més indicada quan es tracta de casos greus en el qual interessa intervenir activament o quan se sospita d’una possible passivitat dels òrgans judicials.

En el cas de les denúncies, tant administratives com a penals, la seva presentació és senzilla, podent ser fins i tot verbals, encara que es recomana que es realitzin de manera escrita. La denúncia pot presentar-se davant el Jutjat, la Fiscalia, els Cossos o Forces de Seguretat de l’Estat o de les comunitats autònomes, i eventualment, davant algun òrgan administratiu. Per la seva banda, els experts recomanen presentar-la al més aviat possible només si s’estan produint els fets delictius, quan calgui prendre mostres amb celeritat o quan convingui adoptar alguna mesura preventiva especial. Si no és així, és preferible esperar el temps necessari per formular la denúncia, tractant de concretar el màxim possible, amb el major nombre de dades i proves possibles, i davant l’òrgan més adequat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions