Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ecologia i Medi ambient

Dos conceptes de fàcil confusió que han passat a formar part de la vida social i política en aquests últims decennis

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 16deMaigde2005

En els últims decennis aquestes disciplines han experimentat gran protagonisme en tots els ordres socials, per la qual cosa conèixer i apreciar en què consisteix l’Ecologia i el Medi ambient és una necessitat per a qualsevol ciutadà. L’Ecologia és la ciència que estudia les interrelacions entre els éssers vius i el seu entorn, tant amb altres éssers vius, com amb els aspectes físics (clima, orografia, etc.), a més de dependre dels factors socials i econòmics. L’ecosistema és el conjunt d’éssers vius, el mitjà on viuen, els factors ambientals i les relacions que s’estableixen entre ells. Tot el planeta podria ser considerat com un ecosistema, però també ho és una simple gota d’aigua d’una tolla. Així, el medi ambient és el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i un moment determinat, que influeixen en la vida material i psicològica de l’home i en el futur de generacions.

L’ecologia i les seves diferents accepcions

Com a disciplina científica. L’ecologia té una mica més d’un segle, per la qual cosa es pot considerar una ciència jove. Va sorgir apegada a la Biologia i va tenir una forta dependència cap a ella, per la qual cosa encara avui alguns l’assenyalen com a branca de la Biologia. En el nostre idioma, es pot distingir entre l’Ecologia com a activitat científica, realitzada pels ecólogos, i l’Ecologia a partir de la militància o el moviment dels ecologistes, si bé poden existir “ecólogos” que siguin “ecologistes”.

Aquesta disciplina parteix de la idea que els éssers vius, els ecosistemes, el conjunt de la biosfera, la Terra o l’Univers són sistemes complexos en els quals s’estableixen infinitat de relacions entre els seus components. cal recordar que en l’estudi dels problemes ambientals s’uneixen moltes ciències diferents: Biologia, geologia, física i química i altres ciències socials i humanes com l’economia, el dret, l’ètica o la política.

L’Ecologia moderna va tenir els seus principis amb el desenvolupament de la teoria de l’evolució de Charles Darwin, en observar que el medi ambient està en constant canvi, i que els organismes millor adaptats són els que sobreviuen pel mecanisme de la selecció natural, ressaltant la importància de la interacció dels organismes amb el seu entorn. En 1869, l’alemany Ernst Haeckel crea el terme “Ecologia”, en utilitzar la veu grega “oikos”, que significa casa o lloc per viure, i l’arrel “logos” que significa ciència o estudi. Haeckel s’oposava clarament a la idea que els organismes anessin passius enfront de l’ambient.

La seva evolució a partir de les primeres societats i revistes

Encara que l’Ecologia va néixer al segle XIX amb el treball d’Haeckel, el seu creixement es va donar al segle XX, amb l’aparició de les primeres societats i revistes ecològiques. En 1948 es crea la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa i els seus Recursos Naturals (UICN), amb l’objectiu de conservar el medi ambient i per desenvolupar projectes a nivell mundial que estudiessin les relacions entre els organismes, inclòs l’home i el seu entorn. Una de les primeres reunions internacionals que es va realitzar amb la finalitat d’unificar criteris a nivell mundial per a la conservació dels recursos naturals va ser la Conferència Mundial sobre el Medi ambient, celebrada a Estocolm en 1972. Així mateix, una altra data important és la de 1992, quan es van reunir a Rio de Janeiro els representants de 175 països en l’anomenat Cim de la Terra, amb la finalitat d’estudiar la vulnerabilitat del planeta i prendre mesures.

EL MEDI AMBIENT

El medi ambient no es redueix a l’espai en el qual es desenvolupa la vida dels éssers vius, sinó que també abasta, a més, éssers humans, animals, plantes, objectes, aigua, sòl, aire i les relacions entre ells, així com elements tan intangibles com la cultura. Alguns autors es mostren poc inclinats a utilitzar el concepte de “medi ambient” com a traducció directa del vocable anglès “environment”, ja que ho consideren una redundància que mediatiza i desvirtua el concepte “ambienti”, que ja de per si mateix defineix el que es vol expressar. No obstant això, el concepte de “medi ambient” sembla haver-se assentat tant en el llenguatge comú com en el dels responsables institucionals.

A Espanya, aproximadament una vintena de carreres universitàries es relacionen en major o menor mesura amb el medi ambient, cadascuna d’elles amb una perspectiva i competència diferent, ja sigui de manera més lligada al mitjà (Ciències de la Terra o Ciències socials), o per a la correcció dels efectes negatius de les actuacions humanes (Enginyeria), i fins i tot algunes universitats ofereixen carreres de medi ambient pròpiament aquestes. Així mateix, donada la dispersió de coneixements i la procedència dels professionals, s’imparteixen per part de les pròpies universitats, així com per part d’organismes, empreses o fundacions diversos cursos de doctorat, postgraus, màsters o cursos especialitzats.

EL MEDI AMBIENT

El medi ambient no es redueix a l’espai en el qual es desenvolupa la vida dels éssers vius, sinó que també abasta, a més, éssers humans, animals, plantes, objectes, aigua, sòl, aire i les relacions entre ells, així com elements tan intangibles com la cultura. Alguns autors es mostren poc inclinats a utilitzar el concepte de “medi ambient” com a traducció directa del vocable anglès “environment”, ja que ho consideren una redundància que mediatiza i desvirtua el concepte “ambienti”, que ja de per si mateix defineix el que es vol expressar. No obstant això, el concepte de “medi ambient” sembla haver-se assentat tant en el llenguatge comú com en el dels responsables institucionals.

A Espanya, aproximadament una vintena de carreres universitàries es relacionen en major o menor mesura amb el medi ambient, cadascuna d’elles amb una perspectiva i competència diferent, ja sigui de manera més lligada al mitjà (Ciències de la Terra o Ciències socials), o per a la correcció dels efectes negatius de les actuacions humanes (Enginyeria), i fins i tot algunes universitats ofereixen carreres de medi ambient pròpiament aquestes. Així mateix, donada la dispersió de coneixements i la procedència dels professionals, s’imparteixen per part de les pròpies universitats, així com per part d’organismes, empreses o fundacions diversos cursos de doctorat, postgraus, màsters o cursos especialitzats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions