Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ecotaxa turística

Implantat a l'estranger, turistes i el sector hostaler rebutgen a Espanya el cobrament d'aquest imposat

Espanya no compta en aquests moments amb cap regió en la qual s’apliqui el pagament de l’ecotaxa, un impost el cobrament del qual es va implantar fa alguns anys a les Illes Balears per a reinvertir la recaptació en la recuperació del medi ambient i que va quedar derogat mesos després davant les queixes del sector hostaler i els propis turistes. Ciutats com París, Nova York o San Francisco recorren, no obstant això, a aquesta taxa amb la finalitat de reinvertir els beneficis en el propi sector turístic i contribuir a l’impuls del denominat turisme sostenible. Davant la impossibilitat de seguir el seu exemple, els hostalers nacionals busquen alternatives a la tarifa ecològica.

Cas balear

En 2001 el Parlament balear va aprovar el cobrament de l’ecotaxa, un impost creat per a gravar l’estada en hotels i apartaments turístics i la recaptació dels quals estava destinada a la reinversió en el propi sector turístic i la recuperació del medi ambient. A penes un any després, a l’octubre de 2003, aquesta tarifa va ser no obstant això derogada davant les queixes dels hostalers i els clients, que la consideraven abusiva i sense un objectiu clar. “Nosaltres vam estar molt en contra de l’ecotaxa a Balears perquè realment no era una ecotaxa, sinó un impost finalista. Es va dir que responia al principi europeu de ‘qui contamina paga’ i es va acusar els turistes de ser els qui més contaminaven quan, en realitat, existeixen altres actuacions que taquen més, com les fàbriques”, explica el Secretari general de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHOT), Ramón Estalella.

Al costat de l’ecotaxa balear, l’aplicació de la qual suposava el pagament a l’establiment hoteler d’entre 0,25 i 2 euros per dia i persona sobre el preu de l’estada, alguns municipis de les illes van posar en marxa altres mesures com la desclassificació de sòls urbanitzables i la reducció del nombre de places hoteleres, alhora que es van ampliar les zones verdes i les infraestructures més demandades pels turistes. Es tractava d’alertar de la deterioració d’una costa visitada cada any per un important nombre de turistes. El medi ambient començava a posar de manifest els excessos d’una activitat que, si bé reporta a les illes generosos beneficis econòmics, suposa un impacte ambiental cada vegada més perillós.

Es va rebutjar la proposta i l’ecotaxa turística va quedar derogada. Així, mentre ciutats estrangeres com París, San Francisco, Seattle o Bora-Bora exigeixen als turistes el pagament de tarifes de pernoctació o similars -que en general es fan efectives a l’arribada, en el propi aeroport de destinació-, a Espanya la seva implantació no troba encara acceptació suficient. “La gent no deixa de viatjar a República Dominicana perquè ha de pagar una ecotaxa, el problema és que a Balears es donava a entendre que es buscava un turisme de qualitat, de milionaris. A més, l’ecotaxa balear afectava els turistes que s’allotjaven en hotels, però no als qui ho feien, per exemple, en pisos llogats”, conclou Estalella.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 4]
  • Ves a la pàgina següent: Impacte del turisme »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions