Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Eduardo De Miguel, Director-Gerent de la Fundació Global Nature

El 60% dels aiguamolls ibèrics estan destruïts o greument alterats

La Fundació Global Nature (FGN) va sorgir en 1993 per un grup de naturalistes conscienciats que només a través de la conservació de moltes activitats agropecuàries tradicionals poden desenvolupar-se ecosistemes sostenibles, fent compatible la conservació d’espècies i l’economia rural. Segons el seu Director-Gerent, l’Enginyer Tècnic Superior Agrònom Eduardo De Miguel Beascoechea (Madrid, 1963), el principal element diferenciador de FGN radica “a unir als diferents projectes de reforestació, protecció estricta d’espècies amenaçades, reinundación d’antics aiguamolls dessecats, etc., l’explotació sostenible dels recursos de les comarques on treballem”. El pressupost d’aquesta Fundació ascendeix a gairebé dos milions d’euros per 2006, basat en la seva major part en subvencions de la Comissió Europea.

Quins són les activitats agropecuàries tradicionals que cal protegir?

És inviable la conservació de moltes activitats agropecuàries tal com eren fa un segle o mésÉs interessant, per exemple, el manteniment del pasturatge extensiu a les àrees repoblades del nostre país, on els incendis arrasen milers d’hectàrees per falta de manteniment adequat. També és molt important la conservació de les pseudoestepas que creen els cultius de cereal de secà i que mantenen en la Península Ibèrica algunes de les poblacions d’aus esteparias més importants d’Europa. Un altre exemple típic és la devesa, on conviuen l’explotació ramadera tradicional, l’arbrat, i algunes de les últimes poblacions d’espècies com el voltor negre, la grulla, o l’àguila imperial.

No obstant això, no totes les “activitats tradicionals” són dignes de ser conservades. Hi ha cert mite sobre aquest tema: L’habitant del “idíl·lic” món rural ha fet desaparèixer espècies com el llop o l’os/os de la major part d’Espanya, o ha desboscat la major part de la Península. Per això, és necessari sospesar i analitzar ben què és el que s’ha de conservar i com s’ha de modernitzar, ja que és inviable ara com ara la conservació de moltes activitats agropecuàries tal com eren fa un segle o més.

Quins són els hàbitats i espècies amenaçades que necessiten més esforços?

Potser siguin els aiguamolls, atès que en una escassa superfície relativa es dona cita una gran biodiversitat. Es considera que el 60% dels aiguamolls ibèrics estan destruïts o greument alterats, la qual cosa ha provocat, al seu torn, la desaparició de nombroses espècies associades i de recursos econòmics d’alt valor afegit per a les poblacions locals (aigua potable, aigua de reg, pesca i activitats d’oci i turístiques). En aquest sentit, la recuperació d’aiguamolls és la línia de treball que més força ha agafat en els últims anys en la nostra Fundació, ja sigui per l’escassetat d’entitats que treballen en això, o per la importància d’aquests ecosistemes: En 2006 dedicarem més de 900.00 euros de pressupost, sent gairebé la meitat de la nostra activitat. Amb això, treballem en la recuperació de 9 aiguamolls pertanyents a 5 Comunitats Autònomes.

Segons la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEU-Birdlife), les administracions estatals i autonòmiques -no tant les locals- estan contribuint a la recuperació i conservació dels aiguamolls. Hi ha motius per a l’esperança?

L’única esperança de les Taules de Daimiel és deixar de regar en tota La Manxa central durant un segleCrec que és una esperança relativa. Els aiguamolls que han estat dessecats o alterats simplement per desviació de lleres, drenatges o per aportacions d’aigües contaminades, tenen una millor solució ja que es tracta només de modificar aquestes alteracions. Aquells la destrucció dels quals ha vingut de la mà de la sobreexplotació o contaminació dels aqüífers, tenen un futur molt incert, com el cas paradigmàtic del Parc Nacional de les Taules de Daimiel. La seva única esperança és deixar de regar en tota La Manxa central durant un segle perquè l’aqüífer arribés a tenir els nivells originals i, encara així, les modificacions geològiques sofertes pel desecamiento de l’aqüífer fan molt dubtosa una recuperació total.

En aquestes dates d’estiu, els incendis forestals i els problemes associats al turisme cobren protagonisme. Com es podrien pal·liar els seus efectes?

En el cas dels incendis forestals, deixar de parlar d’incendis de boscos i cridar les coses pel seu nom. A Galícia, per exemple, no han cremat boscos, sinó plantacions de pi i eucaliptus, no autòctones; és a dir, amb el mateix valor ecològic, generalitzant, que una plantació de blat de moro o remolatxa. És el que hi ha si fiquem combustible a la muntanya i no realitzem labors de neteja o pasturatge extensiu. La devesa, amb gairebé 2 milions d’hectàrees arboladas, no crema perquè és una superfície d’arbrat autòcton, més adaptat al nostre clima, amb menor igniscibilidad, cura i pastoreado. Si en la Cornisa Cantàbrica tinguéssim autèntics i continus boscos de roures (carballos), castanyers o hagis, adequadament gestionats, a més de menors incendis i menys extensos, tindríem un alt valor afegit en fustes de qualitat i fruits. Per a això necessitaríem una política agrària comuna que financés aquestes plantacions, els ingressos de les quals s’esperen a llarg termini i no cultius de cereals de baixa rendibilitat que consumeixen gairebé el 40% de l’aigua del país.

M’aterriria que els 60 milions de turistes que acull Espanya cada any s’anessin a meravelloses cases rurals amb encantQuant a la política turística de les nostres costes, tindrem una ciutat contínua que vagi de Girona fins a Huelva amb breus intervals no construïts (Doñana i poc més). És el que vol el país. Quan el turista europeu trobi sol i platja al mateix preu i, sobretot, amb el mateix nivell de seguretat, en altres mercats propers, veurem si podem tirar tota aquesta massa de maons i reconvertir-la en alguna cosa anomenat “ofertes de qualitat”. No veig solució; soc molt pessimista sobre aquest tema. D’altra banda, m’aterriria que els 60 milions de turistes que acull Espanya cada any s’anessin a meravelloses cases rurals amb encant. Ens quedaríem sense recursos en el mitjà rural. Gairebé és millor que es quedin en torres de 20 pisos i apartaments de 40 metres quadrats. Al final, el consum d’aigua i energètic és sempre menor.

FGN participa en projectes LIFE. Què és LIFE i com ajuda a conservar el medi ambient?

LIFE, que actualment es troba en revisió, és el programa de la Comissió Europea que més fons concedeix a projectes de conservació de la Naturalesa o de desenvolupament sostenible. Fins avui s’ha dividit en LIFE Naturalesa (Conservació estricta d’espais i espècies); LIFE Medi ambient (Desenvolupament de noves tecnologies netes, estalvi energètic, d’aigua, desenvolupament urbà, etc.); i LIFE Tercers Països (Cooperació amb països de l’entorn europeu en aquestes matèries). LIFE ha estat molt important com a instrument no només de conservació, sinó per impulsar l’estructuració de la societat civil entorn de projectes de conservació. Es pot assegurar que l’aplicació de projectes LIFE ha salvat a molts hàbitats d’alt valor però molt petits i amenaçats, així com a diverses espècies de fauna i flora que es trobaven a la vora l’extinció.

Com podrien millorar-se aquestes ajudes?

El Programa LIFE no pot ser un escut on es refugiï la política de conservació delsEstats Aquest Programa ha de ser millorat amb una autèntica aposta per part dels Estats Membres i de les regions. No pot ser un escut on es refugiï la política de conservació dels Estats. En moltes ocasions, el Programa LIFE ha provocat que les Comunitats Autònomes i els Estats hagin acudit a ell per emprendre accions de conservació d’espais naturals o d’espècies, “estalviant-se” part del pressupost que haurien d’haver adjudicat a les mateixes.

FGN també participa en projectes de cooperació per al desenvolupament. Els problemes que sofreixen el medi ambient i la humanitat estan cada vegada més units?

Ecologia i economia són la mateixa cosa. Fins que els líders mundials no s’adonin d’això, no crec que avancem molt. El preu del petroli i, per tant, les derivacions econòmiques del mateix, no són més que el resultat d’un recurs natural escàs. Quan es treballa en projectes de cooperació com és el cas de FGN, t’adones de seguida que és inviable treballar en la proposta de projectes de desenvolupament econòmic sense la conservació dels recursos d’aquestes poblacions.

Com poden contribuir les noves tecnologies a cura del medi ambient?

Són bàsiques. No hi ha solució sense recerca sobre aquest tema. Els 42 milions de persones que viuen a Espanya no van a renunciar al nivell de consum de recursos i de mobilitat que manté actualment.

El voluntariat és part important de FGN. El voluntariat mediambiental a Espanya gaudeix de bona salut?

Ecologia i economia són la mateixa cosa. Fins que els líders mundials no s’adonin d’això, no crec que avancem moltEn comparació al que estàvem acostumats abans a Espanya, hem millorat molt, però estem molt lluny dels nivells de conscienciació i de disponibilitat que té la població d’altres països europeus.

On se centra l’àrea d’acció de FGN?

A més de Madrid, Càceres, Palencia, Murcia i Canàries, es treballa també, de forma més esporàdica, a Galícia, Astúries, Andalusia i Comunitat Valenciana. La nostra activitat no intenta tant centrar-se en àrees concretes com en línies de treball específiques. Així, no tenim inconvenient a ampliar les nostres zones tradicionals de treball si veiem que dins de la línia de recuperació d’aiguamolls es pot treballar en la reinundación o conservació d’una llacuna. D’altra banda, a la Fundació han cridat col·lectius que treballaven en àrees molt similars a les nostres: Primer s’ha col·laborat amb ells i, amb el temps, han acabat incorporant-se a la nostra estructura, obrint una nova delegació en comunitats on abans no treballàvem de forma habitual.

Quins reptes de futur haurà de fer front FGN?

La societat civil ha de desvincular-se una mica de l’abric de “papà Estat” i prendre les regnes del desenvolupament sostenibleLa societat civil, en general, ha de desvincular-se una mica de l’abric de “papà Estat” i prendre les regnes del desenvolupament sostenible tal com succeeix ja en altres països del nostre entorn. La col·laboració amb l’empresa és fonamental en aquest aspecte. La responsabilitat social corporativa de les empreses és un àmbit a desenvolupar a Espanya de forma prioritària, ja que en elles està la base del creixement del país, de la recerca i de l’aplicació dels recursos naturals.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions