L’aliment disponible per a les balenes a la regió Antàrtica s’està reduint a causa de l’escalfament global, la qual cosa posa en perill la subsistència ja de per si mateix amenaçada d’aquests cetacis. “La quantitat d’aliment va a ser menor i estarà més lluny”, indica l’informe “ROMPEHIELOS: 2ºC que podrien canviar l’hàbitat de les balenes”, elaborat per WWF/Adena.
Aquest treball indica que la disminució de la coberta de gel està afectant a la reproducció del krill, principal font alimentosa de les balenes, de dues maneres: en primer lloc, el gel marí serveix de refugi per a les larves de krill durant l’hivern, i, en segon, proporciona el refugi per a l’explosió d’algues durant l’estiu per alimentar a aquest crustaci.
“El krill és fonamental per a l’ecosistema de l’oceà austral; els impactes associats a la reducció del krill no només tindran conseqüència en les balenes, sinó en les foques, aus marines i pingüins, com també en la productivitat de les pesqueres”, adverteix l’organització ecologista.
Canvis dramàtics
L’informe mostra que un augment de la temperatura mitjana global de només dos graus centígrads pel que fa als nivells preindustriales, produirà una reducció de la banquisa en l’Oceà Antàrtic en una proporció que pot oscil·lar entre el 10%-15% fins a més del 30% en algunes regions claus. Es preveu que aquest increment ocorrerà en menys de 40 anys, al voltant del 2042.
“Les balenes antàrtiques, com els rorcuales aliblancos, sofriran canvis dramàtics en el seu hàbitat en un breu període de temps”, alerta Susan Lieberman, directora del Programa Internacional d’Espècies de WWF/Adena i cap de la delegació d’aquesta ONG en la reunió de la Comissió Ballenera Internacional (CBI) que comença aquest dilluns a Xile.
Entre les espècies migradoras afectades es troben la balena blava i la balena geperuda. Aquestes dues espècies necessiten viatjar entre 200 i 500 quilòmetres cap a l’extrem sud per trobar les zones frontals (límits entre diferents masses d’aigua) on es troba el krill.
“En anar desplaçant-se cap al sud les zones frontals, les balenes hauran de moure’s en un àrea d’alimentació més reduïda”, destaca l’informe. El krill depèn del gel marí; a causa de la disminució del gel flotant, s’espera una reducció en l’abundància dels recursos dels quals s’alimenten les balenes a les àrees de farratge minvants.
Lieberman assenyala que la CBI “té l’oportunitat en aquesta reunió d’estudiar totes les possibilitats per augmentar la resistència de les poblacions de balenes enfront del canvi climàtic”.
