Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El canvi climàtic provoca una disminució en la grandària dels ous del papamosques cerrojillo

Aquesta au forestal no hauria adaptat la data de les seves migracions a l'avançament de la primavera

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 08deJunyde2008

La grandària dels ous del papamosques cerrojillo (“Ficedula hypoleuca”), un au forestal migratòria, ha disminuït gradualment en els últims 16 anys a causa de l’augment de temperatures a causa del canvi climàtic, segons un descobriment de l’investigador del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) Jaime Potti.

Si es té en compte que en les aus insectívores existeix una relació positiva entre les temperatures que experimenten les femelles durant la formació dels ous i la seva grandària, es tracta d’un fet “extraordinari”, segons el CSIC. El treball es va basar en mesuraments de més de 6.000 ous de prop d’1.300 posades. Segons aquest estudi, les temperatures mitjanes del mes de maig, l’època de posada d’ous, han augmentat 0,11 graus centígrads per any des de 1980 a l’àrea on s’ha realitzat l’estudi, La Hiruela, en la Serra de Madrid.

“L’augment de les temperatures en les últimes dècades podria ser potencialment beneficiós per a la formació dels ous en les aus insectívores, ja que els insectes que els serveixen d’aliment a aquestes aus solen ser més actius i abundants en regions i en èpoques càlides”, va assenyalar Potti. No obstant això, aquesta qüestió no es dona en el cas del papamosques cerrojillo. La contradicció entre ambdues tendències tèrmiques que afecten a la grandària dels ous podria explicar-se pel desajustament entre l’arribada del papamosques (que passa l’hivern en l’Àfrica subsahariana) i l’avançament de la primavera en la serra madrilenya, com ja demostrés Potti en un treball de 2003.

El papamosques, al contrari que altres aus migratòries com les orenetes, no ha adaptat la data de les seves migracions a l’avançament de la primavera, per la qual cosa acaben criant en èpoques que no són les òptimes. “Els ocells semblen estar criant en èpoques subóptimas, tant per al creixement dels pollastres, com per a la formació dels ous que realitzen les femelles, que probablement no troben aliment de la qualitat i/o quantitat necessàries per formar ous de major grandària, fins i tot en les èpoques més càlides, quan més aliment disponible hi ha”, va apuntar Potti. Aquest fet provoca que es generin ous de menor volum amb una probabilitat menor d’eclosionar, la qual cosa ha contribuït al descens de l’èxit reproductiu de la població en les dues últimes dècades, segons l’estudi.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions