Entre 500 i 1.000 milions d’euros de despesa a l’any generen a Europa les toallitas humides quan es tiren al vàter, segons l’associació europea que agrupa a les empreses de proveïment i sanejament (EurEau). És a dir, un 18 % de cost addicional per a les depuradores, com comentava fa uns mesos la companyia de gestió d’aigua Aqualia. Durant el confinament, juntament amb la preocupació per la higiene, també està augmentant el mal costum de rebutjar les toallitas pel vàter. Pel que sembla, hem oblidat que el seu lloc de dipòsit és la paperera i no l’excusat.
“Des de la declaració d’estat d’alarma s’han incrementat els embusos per l’ús de toallitas humides, provocant embusos no solament a la xarxa pública, en les estacions de bombament o en les depuradores, sinó també en les llars”, expliquen des de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics de Proveïment i Sanejament (AEOPAS). Per a això han llançat una campanya —’El WC no és una paperera‘—, amb la qual volen conscienciar a la ciutadania que els embusos a la xarxa de sanejament afecten al cicle urbà de l’aigua, posant en perill la salubritat d’un recurs essencial en temps de quarentena. “L’aigua d’aixeta és essencial per combatre la COVID-19: amb ella et rentes les mans, et dutxes, netes i desinfectes la teva llar, la roba, la vaixella…”, afegeixen.
Un 7 % d’augment dels embusos per toallitas
A Espanya, cada any es recullen de les depuradores uns 10 quilos de toallitas per persona, i això crea problemes mediambientals i econòmics. A València, per exemple, al juny de 2019, es va llevar un “monstre” de toallitas de més de 6.000 tones del seu clavegueram amb un cost de 10 milions d’euros. “Cal minimitzar o deixar de comprar aquests elements; no són necessaris realment en la llar, el normal i l’òptim és usar el paper higiènic i, si no, rentar-se més sovint amb aigua, que és més ecològic que usar toallitas humides. Hi ha mètodes més senzills i sostenibles a casa per netejar-nos”, compte Julio Barea, responsable de les campanyes d’Aigua de Greenpeace.
Precisament, i segons explica Barea, aquesta ONG ha rebut aquests dies denuncies per part d’empreses de sanejament que afirmen que “les incidències d’embusos per les toallitas humides en domicilis han augmentat un 7 % des que va començar la crisi sanitària”.
AEOPAS, per la seva banda, ha assegurat que aquest problema s’ha incrementat “exponencialment amb la permanència de les persones a les seves cases durant la crisi sanitària”. Estem més preocupats per la nostra higiene però, alhora, més temps a casa i usem més sovint els nostres banys. “Pot ser que tingui a veure també amb què arrasem amb el paper higiènic en l’inici de la crisi, es va esgotar dels lineals i potser hàgim adquirit més aquest tipus de toallitas; però sobretot és perquè estem més temps als nostres domicilis i és lògic que augmentin aquests embusos”, comenten.
Encara que després d’aquestes dades hi ha un missatge clar que fan associacions ecologistes i experts: cap d’aquestes toallitas humides és biodegradable i mai han de llançar-se al vàter. Des de Greenpeace insisteixen: “No existeixen productes d’aquest tipus que siguin ecològics; estan fets amb microfibras i microplásticos, cal llançar-los a les escombraries”.
- Estan compostes de fibres naturals, però també de compostos artificials per afegir resistència i suavitat que triguen anys a degradar-se.
- Una toallita, als dos dies submergida en aigua, es desfà solament un 36 %.
- Triguen 100 anys a degradar-se.
- Algunes inclouen el terme biodegradable, però això no significa que es pugui tirar a l’excusat.
- Solament les que tenen un símbol verd amb un vàter en el seu interior es poden tirar al vàter.
