Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Cens Mundial de Vida Marina ha catalogat ja 17.650 espècies en els fons abissals

Entre elles hi ha peixos, cefalòpodes, crustacis o equinoderms que habiten a milers de metres de profunditat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 25deNovembrede2009

El Cens Mundial de Vida Marina, una xarxa global d’investigadors de gairebé 80 països que opera des de l’any 2000, ha donat a conèixer la fauna que habita a milers de metres de profunditat. Fins avui s’han inventariat ja 17.650 espècies diferents de peixos, cefalòpodes, crustacis o equinoderms que habiten en els fons abissals.

Encara que ja se sospitava tal profusió de vida, només els sofisticats mitjans tecnològics actuals han permès verificar-ho. Gràcies al sonar, càmeres submarines d’altíssima sensibilitat, robots de control remot i altres enginys, els científics han descobert una abundància i diversitat major encara de la prevista, segons l’últim reporti d’aquest cens. Iniciat l’any 2000, el Cens de la Vida Marina és un dels més ambiciosos esforços internacionals per a l’estudi del món natural. Participen en ell milers de científics i institucions públiques i privades, amb l’objectiu d’avaluar i explicar la diversitat, distribució i abundància de la vida marina actual, passada i futura dels oceans del planeta.

Els investigadors destaquen, entre altres troballes, diversos “dumbos” -polps amb aletes que semblen orelles- localitzats a gairebé tres quilòmetres sota la superfície; una espècie de lamprea taronja coneguda com “Neocyema”, localitzada per primera vegada en la serralada submarina de l’Atlàntic Mitjà a una mica més de dos quilòmetres de profunditat; un cogombre de mar transparent i un cuc devorador de petroli, tots dos al nord del Golf de Mèxic, entre els 1.000 i els 2.800 metres; i una gran abundància d’invertebrats de tots els colors, corals, més cogombres i eriçons de mar, també allotjats en l’Atlàntic Mitjà, a més d’un quilòmetre de profunditat. “Cuesta creure que existeixi tal exuberància de vida a aquesta distància de la superfície”, destaquen els científics.

Encara fa falta que els biòlegs puguin realitzar una anàlisi exhaustiva de les noves espècies catalogades pels principals projectes d’exploració de les aigües fosques -marges continentals, serralada atlàntica, muntanyes submarines, els fons limosos de les planes abissals- inclosos en el Cens de Vida Marina. Malgrat això, resulta evident que moltes espècies han aconseguit adaptar-se i sobreviure en regions on la foscor i l’absència de fotosíntesi limiten molt els recursos alimentosos.

“Els marges continentals és on se situen les zones de transició entre el menjar abundant i l’escassetat de les aigües fosques. Aquesta transició propícia intrigants adaptacions i estratègies de supervivència sorprenents”, subratlla Robert S. Carney, de la Universitat de Louisiana i un dels responsables del projecte. La majoria de les espècies ha acomodat la seva fisiologia a la falta de llum i la seva dieta al que cau d’estrats superiors on encara hi ha claredat. En uns altres, depenen de l’activitat bacteriana per alimentar-se de restes de petroli, sulfur, metà, els ossos/ossos de balenes mortes dipositats en el fons i altres aliments “inversemblants”, detalla.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions