Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Cim del Clima de París en cinc claus

La COP 21 de París podria suposar un avanç decisiu en la lluita contra el canvi climàtic

img_cop21 hd_ Imatge: COP21

La Conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP 21) comença avui a París. Líders dels principals països del món debatran fins a l’11 de desembre el seu compromís per lluitar contra una de les principals amenaces ambientals a les quals s’enfronta la humanitat. L’escalfament global és una realitat i el repte per fer front a les seves conseqüències resulta fonamental per als propers anys. Aquest article assenyala cinc claus importants del Cim del Canvi Climàtic de París.

1. Què és la COP 21?

Img cop21
Imatge: COP21

La Conferència de les Parts (COP) és l’òrgan suprem de la Convenció Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), que es reuneix de manera anual des de 1995 (la primera va ser a Berlín). La de París serà, per tant, la Conferència vigesimoprimera que, com la resta, tractarà de supervisar i negociar entre els assistents els compromisos per lluitar contra l’escalfament global. Representants de 195 països i la Unió Europea han assenyalat la seva intenció d’acudir a ella.

2. El canvi climàtic és una realitat

Diversos aspectes fan pensar amb optimisme en el Cim de ParísEl Cim de París té un protagonista real: vivim en un escalfament global causat pels gasos d’efecte hivernacle (GEI) emesos pels éssers humans des de la revolució industrial. Els científics, representats pel Panell Intergovernamental de Nacions Unides per al Canvi Climàtic (IPCC), adverteixen a més de que l’augment global de temperatures no hauria de superar els 2 ºC a final d’aquest segle en comparació de l’època preindustrial. Dos graus poden semblar insignificants, però a nivell terrestre suposarien conseqüències catastròfiques. Els registres evidencien que la pujada global de temperatures s’està produint de manera constant i que, de seguir amb les actuals emissions, es podrien generar increments d’uns 5 ºC. Per exemple, en l’última edat de gel les diferències van ser de 5 ºC.

Img molinos 004
Imatge: ChvyGrl

3. Objectiu: reduir les emissions

L’objectiu de la COP 21, i en definitiva de la humanitat, és no superar la barrera dels 2 ºC. Per aconseguir-ho és necessari reduir l’ús dels combustibles fòssils, principals responsables de les emissions de diòxid de carboni (CO2), un dels més importants GEI. La majoria dels països que assistiran al Cim s’han compromès amb l’ONU a reduir les seves emissions, inclosos Xina i Estats Units, responsables entre tots dos de la meitat de les emissions globals. Per a això es fa indispensable la transició cap a un model de societat baixa en carboni, que prioritzi l’eficiència energètica i substitueixi els combustibles fòssils per fonts d’energia renovable.

Si els països arriben a un acord, haurien de ratificar-ho entre 2015 i 2020, estaria en vigor fins a 2050 i substituiria a la segona fase del Protocol de Kyoto. A diferència d’aquest últim, que solament obligava als països rics, el nou acord faria responsable a tots els països i cobriria la pràctica totalitat dels GEI. Diversos experts i institucions internacionals reconeixen l’avanç, però subratllen la necessitat de majors esforços. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) estima que, fins i tot amb aquest acord, en 2100 la temperatura global del planeta ascendiria a 2,7 ºC. Per això, s’ha proposat aprovar un sistema de revisions dels objectius cada cinc anys per no superar el límit dels dos graus.

4. Com finançar la lluita contra el canvi climàtic

La forma de finançar les mesures per complir els compromisos és un altre dels punts clau que més esforços de negociació requerirà. Aquí apareix a més una altra de les qüestions importants del canvi climàtic: les desigualtats entre països. Les emissions de GEI s’han generat en gran part als països rics, mentre les seves conseqüències negatives es noten més als països pobres, que manquen dels recursos per fer-les front.

En el Cim de Copenhaguen de 2009 els països van crear el Fondo Verd per al Clima (GCF) per aconseguir inversions als països en desenvolupament enfocades en la reducció d’emissions i adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic. Els acords estableixen la inversió de 100.000 milions de dòlars anuals a partir de 2020. La forma d’aconseguir-ho divideix a les parts entre els quals pensen que hauria de provenir dels països desenvolupats i els que creuen que són necessàries diverses fonts. L’ONU està buscant suports dels “actors no-estatals”, com a institucions locals, empreses, organitzacions financeres, etc.

Img tifon
Imatge: EU Humanitarian Aid and Civil Protection

5. S’arribarà a un acord a París?

Diversos aspectes fan pensar amb optimisme que el Cim de París pot aconseguir avanços importants contra el canvi climàtic: la postura del president d’Estats Units, Barack Obama; els compromisos presentats pels països; els anuncis d’importants empreses multinacionals, incloses petrolieres, per assumir mesures de reducció d’emissions; l’avanç de les renovables a nivell mundial, etc. Ara bé, les decisions clau han d’adoptar-se per unanimitat perquè siguin vinculants entre les parts.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions