Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Cim del Clima no descarta l’ús dels cultius transgènics per a absorbir CO₂

El Mecanisme de Desenvolupament Net aprovat a Kyoto recull la possibilitat d'utilitzar els boscos i altres cultius per a xarrupar aquest gas

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 11deDesembrede2003

La novena reunió de les parts de la Convenció Marco de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, que se celebra a la ciutat italiana de Milà, va iniciar ahir la fase d’alt nivell, aquella en la qual es donen cita els ministres i alts càrrecs de més de 80 països.

En la jornada d’ahir, el sempre polèmic tema dels organismes genèticament modificats (OGM´s) o transgènics va entrar de ple en el debat sobre la manera d’aplicar les activitats recollides en l’anomenat Mecanisme de Desenvolupament Net (MDL) a projectes de reforestació per a absorbir diòxid de carboni (CO₂) de l’atmosfera.

El MDL, que es va establir en el Protocol de Kyoto, permet als països amb objectius de reducció que financin mesures de protecció del clima en països en vies de desenvolupament, descomptar-se unitats de diòxid de carboni del seu compte d’emissions. Dins d’aquest apartat entren els anomenats “embornals” de carboni; això és, utilitzar els boscos i altres cultius per a absorbir CO₂.

Ahir es van definir quins projectes són susceptibles d’incloure’s en aquest apartat. La novetat és que “no s’exclou la possibilitat” que arbres i cultius genèticament modificats “puguin ser utilitzats en el futur” dins d’aquest mecanisme, segons van explicar fonts de la delegació espanyola en la reunió. Països com el Canadà, l’Argentina i la Xina, que es beneficien en plantar cultius genèticament modificats, s’inclinaven per la seva inclusió, mentre que les nacions més poc inclinades als transgènics s’oposaven.

Les mateixes fonts van indicar que en els primers nivells de la negociació, la Unió Europea (UE) i països com Noruega i Suïssa s’oposaven, però finalment els requisits que es van fixar, basats en els protocols de biodiversitat i bioseguretat, els van portar a donar suport a l’acord.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions