Es preveu que aquest sigui un any pitjor que el passat en matèria d’incendis forestals a causa que la Península Ibèrica ha entrat en un cicle sec, segons va explicar el degà del Col·legi d’Enginyers de Montes, Carlos de l’Àlber, que va afegir que això és el “risc”, però que en el foc és encara més important el “factor humà”. Va comentar així que fins al 30 d’abril s’han cremat a Espanya un total de 44.063 hectàrees, que representen prop d’un 70% més que la mitjana del decenni (26.069 hectàrees arrasades), de les quals el 58,87% van cremar en el nord-oest, i un 37% més de superfície que en el mateix període de 2011.
Va considerar que l’aprofitament i la millora de la gestió de la biomassa podrien evitar la meitat dels focs, sobretot a la regió nord-oest, que és “la més afectada” (Galícia, Astúries, nord de Castella i Lleó), Cantàbria, La Rioja i Navarra. A més, amb això, els enginyers estimen que es podrien crear 10 ocupacions directes per megawatio instal·lat de biomassa i es reduiria el consum i la importació d’hidrocarburs, amb el que es reduirien les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.
De l’Àlber va subratllar així que “resoldre el problema dels incentius en la biomassa és fonamental”, ja que la muntanya rendible “no crema” i s’implica a més gent, enfront de la pèrdua dels aprofitaments tradicionals de la muntanya, com la fusta, les pastures o les resines, que s’han abandonat per motius econòmics o de despoblació, la qual cosa ha afavorit la proliferació de combustible a la muntanya. També va recordar que es podria evitar el 95% dels incendis, és a dir, “tots menys els provocats per rajos, que són un 5%”, i que les muntanyes “no cremen sols”, ja que es necessita el factor humà, que intervé en incendis produïts per descuits o negligències, o bé, intencionats, contra els quals els enginyers reclamen major persecució de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.
L’enginyer de muntanyes Ricardo Vélez, que va ocupar la prefectura de l’àrea de Defensa contra Incendis Forestals dels Ministeris d’Agricultura i de Medi ambient des de 1986 a 2009, va afirmar que no aprofitar la biomassa provoca “més atur i més incendis”, per la qual cosa va advocar per algun tipus de pla de l’Estat i de les comunitats autònomes per “revertir” la situació.
Van destacar que entre el 60% i el 70% dels incendis que es produeixen a Espanya es queden en conats (menys d’una hectàrea) i no arriben a incendis i que, aproximadament, en mitja hora les forces d’intervenció ja actuen en el 90% dels focs, o que en els primers 15 minuts s’arriba al 50% o 60% dels incendis.
