Els combats entre l’exercito congolès i grups de rebels que tracten d’enderrocar al Govern de Joseph Kabila han entrat de ple al Parc Nacional de Virunga, el gran refugi dels goril·les de muntanya, una espècie a la vora de l’extinció els esforços conservacionistes de la qual poden enfonsar-se pel conflicte bèl·lic.
Al citat parc viu més d’una quarta part dels goril·les de muntanya que hi ha al món i el seu control ha passat ara a mans rebels. “Mantenen en el seu poder el 40% del parc. No es tracta d’una acció dirigida a fer-se amb el control dels animals, simplement la zona és un lloc estratègic per a tots dos bàndols”, explica Samantha Newport, directora de comunicació de l’enclavament.
Virunga va ser fundat en 1925 i designat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1979. En els seus més de 200.000 quilòmetres quadrats, conviuen animals tan diversos com l’okapi, el cefalofo i fins a tres espècies de grans simis. En el sector sud -el que es troba en mans dels rebels i que ocupa un àrea de 250 quilòmetres quadrats- habiten 200 dels últims 720 goril·les de muntanya que queden al món. La resta sobreviuen en la Selva Impenetrable de Bwindi, a Uganda, amenaçats també per un altre grup guerriller, l’Exèrcit de Resistència de Joseph Kony.
En la línia de foc
En els últims mesos no han deixat de succeir-se els atacs contra el parc. “Els goril·les són incapaços de reproduir-se en captivitat. Per això, aquests atacs poden suposar la seva pròpia extinció. Les labors de monitoratge i seguiment dels animals s’han hagut d’interrompre i no tenim cap informació de quin és el seu estat. Estem desesperats”, assenyala Samantha Newport.
De moment, les tropes del general rebel Laurent Nkunda no han atacat a aquests animals. Però podrien no trigar molt a fer-ho. De fet, en 2007 soldats de Nkunda van matar i van esquarterar a tres femelles de llom platejat amb la finalitat d’advertir a les societats conservacionistes que abandonessin la zona.
“La lluita de guerrilles és la principal amenaça a la qual s’enfronten els animals. Molts membres de l’exèrcit fins i tot els incorporen com a mascotes i això provoca que la destrucció del seu hàbitat sigui una constant”, denuncia l’organització Wild Life Direct.
