Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient > Energia i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El control mediambiental de la indústria química: projecte REACH

Una proposta a debat en el Consell i en el Parlament Europeu

Què tenen en comú aparells tan variats com un contenidor, un cotxe, un paquet de folis i la gasolina? Entre altres coses, que la indústria química juga un paper determinant en la seva creació. Segons dades de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE), el sector químic proporciona només a Europa més de 6 milions d’ocupacions i genera el 75% del superàvit de la balança comercial de la UE. Per part seva, a Espanya existeixen 3.700 empreses que generen el 10% del PIB i més de 500.000 ocupacions. Aclarit el pes d’aquesta indústria en el Vell Continent, queda en mans dels responsables institucionals europeus vetllar equitativament per la salut mediambiental i la seguretat dels ciutadans, sense descurar els interessos econòmics dels empresaris del sector. Per a això neix el projecte REACH.

El projecte REACH

Per a tal efecte, es presentava a l’octubre de 2003 el projecte REACH, que correspon a les sigles en anglès de Registre, Avaluació i Autorització de Productes Químics. La proposta es troba en aquests moments a debat en el Consell i en el Parlament Europeu, on s’espera que el procés legislatiu duri dos anys. Aquest projecte, que substituirà a més de 40 directives i reglaments actuals, aplicarà les propostes que figuren en el Llibre blanc de la Comissió, de febrer de 2002, titulat “Estratègia per a la futura política en matèria de substàncies i preparats químics”.

El sistema REACH, com es concep en l’actualitat, estableix l’obligació que les empreses que produeixin, importin o utilitzin substàncies i preparats químics, avaluïn els riscos derivats de la seva utilització, exigint que proporcionin noves dades d’assaig en els casos en què estigui justificat, i prenguin les mesures necessàries per a afrontar els riscos que es detectin. D’aquesta manera, la càrrega de la prova per a la comercialització de substàncies i preparats químics segurs passarà de les autoritats públiques a la indústria.

Els resultats dels assajos hauran de fer-se públics amb la finalitat de reduir tota possibilitat que es realitzin assajos amb animals. El registre de la informació relativa a les propietats, usos i utilització segura de substàncies químiques formarà part del nou sistema. Els representants europeus preveuen que al voltant d’un 80% del total de substàncies hauran de ser objecte de registre, mentre que la resta hauran de sotmetre’s a avaluacions de seguretat a la posterior autorització.

Els terminis més curts per al registre s’aplicaran a volums molt alts de substàncies (per sobre de les 1.000 tones), i a agents cancerígens, mutàgens o tòxics per al sistema reproductor, les substàncies molt persistents i molt bioacumulables (VPVB), (per sobre de la tona). Aquests preparats hauran de registrar-se en els tres anys següents a l’aprovació de REACH com a llei.

En determinats casos, altres substàncies, com les que puguin produir alteracions endocrines, també podran incloure’s, considerant individualment cada cas en el sistema d’autorització, en cas que es demostri que susciten el mateix grau de preocupació. Les substàncies amb volums de producció entre les 100 i les 1.000 tones es registraran abans de sis anys; i les substàncies amb volum de producció sota (1 – 100 tones) gaudiran d’un termini d’11 anys per al seu registre.

Altres substàncies i preparats, com els polímers (substàncies i preparats utilitzats com a matèria primera per a la fabricació de plàstics i detergents, així com una àmplia gamma d’altres productes) i les empleades com a substàncies intermèdies per a l’obtenció d’altres substàncies químiques o productes estaran subjectes a requisits de registre més senzills. En els casos en què existeixi escàs risc d’exposició, els polímers i substàncies intermèdies estaran exempts de registre.

Per a l’administració del sistema es proposa la creació d’una Oficina de substàncies químiques, la comesa de les quals seria l’assessorament a la Comissió i l’orientació els Estats membres i les empreses, entre elles les PIME, i es posaran a disposició pública totes les dades no confidencials obtinguts a través de REACH. La Comissió concediria les autoritzacions tenint en compte les opinions de l’Oficina respecte al risc i els aspectes socioeconòmics. D’altra banda, la instauració d’una Agència Europea de Productes Químics i els procediments d’autorització o de restricció afavoriria la recuperació de la iniciativa per part de les autoritats públiques.

Així mateix, amb la finalitat de mantenir uns costos reduïts i reduir al màxim la necessitat de realitzar assajos amb animals es proposa un sistema perquè les empreses comparteixin dades, i es permetrà la realització de projectes d’I+D sense registre durant 5 anys, termini que podrà estendre’s a 10 anys.

El text de les propostes, que conté unes 1.200 pàgines de textos legislatius, pot consultar-se en Internet (http://europa.eu.int/comm/enterprise/chemicals/index.htm), i qualsevol que ho desitgi pot enviar la seva opinió sobre aquest tema.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions