Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El CSIC descriu el paper de les aigües atlàntiques en la regulació de la productivitat biològica del Mediterrani

El corrent atlàntic nodreix al Mediterrani de fosfat a través de l'Estret de Gibraltar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 07deJuliolde2012

Un estudi coordinat pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha descrit per primera vegada el paper de les aigües atlàntiques en la regulació de la productivitat biològica del Mediterrani. En concret, han descobert que el corrent atlàntic que entra a través de l’Estret de Gibraltar posseeix concentracions de fosfat suficientment altes per contribuir al creixement dels microorganismes que formen el fitoplàncton.

El CSIC assenyala que fins ara es pensava que masses d’aigua atlàntica pobres en fosfat penetraven en el Mediterrani a través de l’Estret i ocupaven el lloc de les aigües més profundes, que abandonaven la conca carregades de nutrients. Aquest procés d’intercanvi de masses d’aigua s’emprava per explicar el fet que certes zones del Mediterrani oriental fossin pobres en nutrients i, per tant, d’una “baixa productivitat biològica”.

No obstant això, l’estudi coordinat pel CSIC i publicat en la revista “Global Biogeochemical Cycles”, indica que aquesta assumpció no és correcta ja que el corrent atlàntic posseeix uns valors de nutrients, particularment de fosfat, suficients per sostenir la proliferació de fitoplàncton. “La limitació per fosfat que s’observa a certes àrees del Mediterrani oriental es deu a processos interns, com la deposició atmosfèrica o les descàrregues fluvials, que causen l’entrada de fonts externes de nutrients enriquides en nitrats i deficitàries en fosfats”, va explicar la investigadora del CSIC Emma Hortes, que treballa en l’Institut de Ciències Marines d’Andalusia.

De manera natural, els nutrients que arriben als oceans són el resultat del rentat de les roques i de la conversió del nitrogen atmosfèric a altres formes moleculars. D’altra banda, l’activitat humana ha afegit quantitats considerables de nutrients als ecosistemes marins. Per exemple, el fòsfor, present en les aigües residuals i detergents, arriba al mar a través de la desembocadura dels rius. Els microorganismes que formen el fitoplàncton, primera baula de la cadena alimentosa marina, precisen llum i nutrients com el nitrat, el fosfat i el silicat per créixer i desenvolupar-se. “El nitrogen i el fòsfor continguts en aquestes molècules actuen com els fertilitzants per a les plantes, ja que les cèl·lules fitoplanctónicas construeixen amb elles proteïnes, àcids nucleics i altres estructures cel·lulars indispensables per sobreviure i reproduir-se”, va indicar Hortes.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions