Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El CSIC detecta un compost contaminant en les truites del llac Redon, a la vall d’Arán, i en altres deu llacs europeus d’alta muntanya

Els nivells de polibromodifenil èter oposats no són perillosos per a la salut, segons els científics
Per EROSKI Consumer 16 de abril de 2004

El Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha descobert un contaminant, el polibromodifenil èter (PBDE), en les truites d’onze llacs d’alta muntanya europeus.

La recerca, que s’ha realitzat en col·laboració amb el Norwegian Institut for Water Research, va arribar a aquesta conclusió després d’analitzar mostres de múscul, fetge i greix de tots dos teixits. En elles van trobar concentracions mitjanes de 0,1 a 1,3 nanogramos per gram en fetge, i de 0,06 a 0,7 nanogramos per gram en múscul.

Aquest compost contaminant, el polibromodifenil èter (PBDE) es va començar a utilitzar fa uns anys com a substitut d’un altre més tòxic, el PCB. Habitualment s’usa en la indústria i en nombrosos components per a prevenir incendis i també es pot trobar en gran varietat d’aplicacions sobre plàstics, tèxtils, circuits electrònics i altres materials.

Malgrat les dades, els especialistes consideren que no són nivells perillosos per a la salut. El director de la recerca, Joan Grimalt, considera que el rellevant d’aquesta troballa és el fet que en pocs anys els PBDE s’han distribuït a zones tan remotes com els llacs d’alta muntanya.

Entre els llacs en els quals s’han trobat aquests components es troba el Redon, a la Val d’Aran, on s’han trobat nivells molt baixos, 0,4 nanogramos en fetge i 0,6 nanogramos en múscul. D’altra banda, el llac en el qual s’han trobat les concentracions més altes és el Lochnagar, en Balmoral (Escòcia), situat en terres propietat de la família reial britànica.

Aquest component ha estat introduït en la llista de substàncies perilloses i de control obligatori dins de la nova Directiva Marco d’aigües de la Unió Europea, encara que fins al moment hi ha poca informació disponible sobre la distribució dels PBDE, així com sobre la seva degradació i els efectes sobre la salut.

Una altra troballa

L’Institut de Recerques Químiques i Ambientals de Barcelona (CSIC) i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre també han realitzat un estudi en el riu Cinca per a estudiar si existeixen restes de PBDE i hexabromociclododecano, compostos contaminants.

L’estudi s’ha dut a terme en una zona del riu molt industrialitzada, al seu pas per Montsó, on s’han trobat concentracions de PBDE que van des de dues fins a 42 nanogramos per gram en sec i, en el cas de l’HBCD, des de nivells no detectables fins a 514 nanogramos per gram en els sediments de les roques.

Així mateix també han trobat aquests compostos en els peixos, en els quals han descobert des de nivells no detectables fins a 446 nanogramos per gram de PBDE. I des de nivells no detectables fins a 1.172 nanogramos d’HBCD. També s’han trobat altres compostos bromats de la mateixa família, en sediments i en peixos.