El Panell d’Intercanvi Climàtic de l’ONU (IPCC) ha advertit de les conseqüències que tindrà per a la vida i l’economia a Xina i en el Sud d’Àsia el desglaç de les glaceres en l’Himàlaia, que s’ha accelerat a causa de l’escalfament global.
D’aquesta forma, una quarta part de les glaceres en l’altiplà de Qinghai-Tibet, la més alta del món, s’hauran fos en 2050, va dir Qin Dahe, membre de l’IPCC. Aquestes glaceres són fonamentals per a l’economia i la vida de la gent, no només a Xina sinó també en el sud asiàtic, va explicar. Les glaceres tibetanes nodreixen grans rius de la regió asiàtica, entre ells el Yangtsé, el Ganges i el Mekong, en els deltes del qual se situa el “graner d’Àsia del Sud”, va assenyalar per la seva banda el president de l’organisme, l’indi Rajendra Pachauri.
La producció de gra podria descendir fins a un 30% a Àsia Central i del Sud, segons va apuntar Wu Shaogong, també membre de l’IPCC. Així, la producció agrícola a Xina podria descendir entre un 5% i un 10% en 2050, amb decreixements en blat, arròs i blat de moro, va indicar Oin.
Xina rebutja efectuar compromisos de reducció de les emissions de CO2, principal causant de l’escalfament global, encara que ha alertat sobre les greus amenaces que el fenomen suposa per al seu creixement econòmic. Són els països industrialitzats els que tenen la major responsabilitat en la reducció de les emissions, com a principals causants de l’escalfament global, argument que també ha esgrimit Xina, actualment el segon emissor mundial de diòxid de carboni, per evitar comprometre’s a reduir les emissions, va recordar Pachauri.
