El desglaç de l’Àrtic, provocat pel canvi climàtic, ha augmentat la mortalitat de les cries d’os/os polar. Un estudi científic publicat conjuntament amb WWF, indica que la pèrdua de gel obliga als ossos/ossos polars a nedar centenars de milles per trobar menjar i refugi, “la qual cosa suposa un gran risc per als seus cadells”. L’informe, que porta per títol “Long-distance swimming events by adult female polar bears in the southern Beaufort and Chukchi Siguis” (Episodis de nedo de llarga distància en femelles adultes d’os/os polar a la zona sud dels mars de Beaufort i Chukchi), s’ha presentat a Ottawa (Canadà), en la Conferència Anual Internacional de l’Associació de l’Os/Os.
Segons la Universitat de Bremen, l’extensió de gel àrtic ha disminuït fins a un nivell record al setembre de 2011: 4.240 quilòmetres quadrats, enfront de les xifres del pitjor any fins ara registrat, 2007, amb 6.500 quilòmetres quadrats. WWF alerta que l’os/os polar “podria desaparèixer el proper segle si continua la tendència actual d’escalfament en l’Àrtic”.
Entre 2004 i 2009, els investigadors van recopilar dades de 68 collarets GPS col·locats en femelles adultes d’os/os polar, en combinació amb imatges satèl·lit de gel polar, per identificar travessies nadant de 30 milles d’una sola vegada. L’estudi va documentar 50 episodis que involucraven a 20 osses polars, amb unes distàncies d’al voltant de 420 milles, en períodes de 12 dies de mitjana. Onze de les osses que nedaven llargues distàncies van tenir cries joves i cinc d’elles van perdre als seus cadells durant la travessia, la qual cosa representa un índex de mortalitat del 45%. De les cries que no es veuen obligades a nedar amb les seves mares a punts tan allunyats, solament moren el 18%, destaca WWF.
Segons l’informe, l’autor principal del qual és el biòleg Anthony Pagà, les travessies de llarga distància nadant posen a les cries d’os/os polar en greu perill d’ahogamiento a causa de la fatiga o al mal estat de la mar. La menor grandària dels seus cossos i la poca quantitat de greix emmagatzemat els fa més sensible a la hipotèrmia.