Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El forat de la capa d’ozó aconsegueix la seva grandària rècord des de l’any 2000

Els nivells de CO₂ en la Terra fa 1.400 milions d'anys eren 200 vegades superiors
Per mediatrader 18 de setembre de 2003

El forat de la capa d’ozó ha aconseguit una grandària rècord i el seu gruix sembla reduir-se amb major rapidesa enguany, va anunciar ahir l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Segons aquest organisme, els mesuraments realitzats sobre l’Antàrtida i en les seves proximitats mostren que la capa d’ozó “aprima” més ràpid que en els anys anteriors, i que el forat detectat en ella té ja una superfície rècord, equivalent als 28 milions de quilòmetres quadrats que es van registrar al setembre de 2000. L’any passat per aquestes dates la seva grandària era el menor en els últims deu anys.

No obstant això, l’OMM explica en un informe que “el forat de l’ozó ha aconseguit menut la seva dimensió màxima cap a mitjan setembre i a vegades a la fi d’aquest mes”. Per tant, subratlla, “és impossible predir si aquest augment del forat continuarà en les pròximes setmanes”. Així mateix, precisa que les variacions de grandària, gruix i persistència del forat registrades recentment es deuen, sobretot, als canvis meteorològics en la base de l’estratosfera sobre l’Antàrtic.

En aquest sentit, indica que gràcies a l’existència de reglaments internacionals en la matèria -el Protocol de Mont-real-, “la concentració de productes químics que redueixen la capa d’ozó disminueix en la base de l’atmosfera i aparentment ha aconseguit el seu nivell màxim en la capa d’ozó estratosfèrica”.

No obstant això, lamenta l’OMM, la disminució de la concentració d’aquests productes químics arriba amb cert retard i hauran de passar dècades abans que l’estratosfera recuperi el seu estat anterior. “Només l’aplicació estricta dels acords internacionals permetrà garantir la restauració completa de la capa d’ozó”, assenyala l’organisme.

D’altra banda, un model desenvolupat per investigadors de les universitats estatunidenques de Pennsylvania, Maryland i Virgínia estimen que, en el passat, els nivells de diòxid de carboni (CO?) en l’atmosfera terrestre degueren ser més alts que en l’actualitat, amb la finalitat de compensar el lleu i naixent sol del moment.

Segons el nou model teòric, que es presenta ara en l’última edició de la revista “Nature”, fa 1.400 milions d’anys hi havia en la Terra almenys 200 vegades més nivell de CO? que en l’actualitat. Els nivells de CO? es van determinar emprant la microprueba d’ions de carboni de l’Institut Carnegie de Washington sobre un fòssil denominat “Dictyosphaera delicata” del Proterozoico (2.500 a 540 milions d’anys d’antiguitat), procedent del nord de la Xina.

El fòssil és un fotosintetitzador el nucli del qual estava compost per matèria orgànica basada en el CO?, d’aproximadament una desena part d’un mil·límetre de grandària. Aquest fotosintetitzador va passar a un estat “dorment” durant alguns períodes i va formar una robusta paret per a protegir-se que s’ha preservat en el registre de fòssils.

Els autors del present treball han partit del supòsit que aquest fòssil va emprar la mateixa ruta bioquímica que els fotosintetitzadors actuals i que, per tant, servia per a mesurar el tipus de carboni en el fòssil a fi de determinar les concentracions de CO? en l’oceà i en l’atmosfera.