Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El forat de la capa d’ozó pot aconseguir aquesta tardor una extensió com tota Amèrica del Nord

Avui se celebra el Dia Internacional d'aquest mantell gasós que protegeix a la Terra de les radiacions ultraviolades

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 16deSetembrede2005

El forat de la capa d’ozó torna a ser motiu de preocupació. Recents mesuraments de l’Agència Espacial Europea (AQUESTA) han demostrat que ocupa ja una extensió de deu milions de quilòmetres quadrats (similar a tota Europa). I segueix creixent. Segons les estimacions de l’AQUESTA, aquesta tardor pot aconseguir una superfície de 25 milions de quilòmetres quadrats, una extensió com tota Amèrica del Nord. A l’hivern -com cada any- el forat apareixerà en l’Àrtic, molt prop de les nostres latituds.

Aquesta espècie de mantell gasós, que avui celebra el seu Dia Internacional, evita que la Terra sigui cremada per les radiacions ultraviolades. “La capa d’ozó filtra les radiacions ultraviolades B, que tenen suficient energia com per destruir les molècules d’ADN. Els organismes vius sofrim aquesta agressió i, encara que tinguem mecanismes per reparar els danys, les cèl·lules es gasten i perden aquesta capacitat de reposar-se”, explica Alberto Rodones, de l’Institut Nacional de Meteorologia (INM).

L’exposició incontrolada a la radiació lluminosa dels anys 80 en països desenvolupats i tropicals i en llocs com Austràlia i Nova Zelanda s’està cobrant ja una forta factura en càncers de pell. “Les radiacions afecten també a la”vista , adverteix Rodones.

CFC

“L’arrel del problema és la indústria química”, apunta Raquel Munt, de Greenpeace. Si ara estem pagant l’emissió incontrolada des dels anys 60 de gasos CFC (derivats del clor que ataquen a la capa d’ozó), en l’actualitat, alerta Munt, l’activitat industrial està llançant a l’atmosfera altres compostos (hidrofluorocarbonos) que danyen també la nostra coberta protectora. “Aquestes substàncies estan, per exemple, en els refrigerants d’aire condicionat que arriben de Xina, EUA i Orient sense cap control”, diu.

La veritat és que els CFC tenen una vida mitjana de 50 anys i, segons Rodones, el cessament de les seves emissions “s’ha notat”. L’actual increment del forat té a veure, en la seva opinió, amb la pròpia “dinàmica” de l’ozó. “Fa dos anys el forat, en comptes de ser continu, es va dividir en dos i va arribar a Argentina”, precisa.

Els científics van notar lleus “recuperacions” del grossor de la capa en 2001 i 2002. “Però s’ha baixat la guàrdia, no es dediquen fons per al seu control i ara ens trobem que la capa en l’Antàrtida passa pels seus pitjors moments”, es lamenta l’investigador de l’INM.

El control de l’emissió de CFC, plasmat en el Protocol de Mont-real, busca recuperar els nivells d’ozó en l’atmosfera que hi havia en els anys 70. Però Rodones afirma que el forat ens acompanyarà almenys fins a l’any 2035.

Els rajos ultraviolat

La capa d’ozó absorbeix la radiació ultraviolada (UV) i la seva existència permet la vida fora dels oceans. Si arribés a desaparèixer, els rajos solars esterilitzarien la superfície del globus i acabarien amb tota vida terrestre.

La radiació ultraviolada de menor longitud, coneguda com a UV, és letal per a totes les formes de vida i és bloquejada gairebé per complet. La radiació UVA, de major longitud, és relativament inofensiva i pansa gairebé íntegrament a través de la capa. Entre ambdues està la UVB, menys letal que la UVC, però perillosa; la capa d’ozó l’absorbeix en la seva major part.

El 16 de setembre va ser proclamat Dia Internacional de la Preservació i Conservació de la Capa d’Ozó per l’Assemblea General de les Nacions Unides des del 19 de desembre de 1994. Es va triar per commemorar la data en la qual es va signar el Protocol de Mont-real, un 16 de setembre de 1987, referent a les Substàncies que Esgoten la Capa d’Ozó (SAO).

Però que podem fer nosaltres en la nostra llar? Per exemple, comprar frigorífics sense els gasos CFC. A més ara les neveres són més eficients energèticament parlant. És important descongelar-les regularment. El gel redueix eficàcia, consumeix més i produeix més avaries. També es pot baixar el nivell de fred del frigorífic i usar màquines d’aire condicionat que no utilitzin CFC.

Etiquetes:

capa forat ozono-ca

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions