Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Govern iraquià destina 81 milions d’euros a recuperar les plantacions de palmeres

L'espècie ha anat decreixent en nombre a causa de les guerres que han asoldado al país en les dues últimes dècades

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 09deOctubrede2007

Les diverses guerres que han assolat l’Iraq al llarg dels últims 20 anys amenacen la supervivència de les palmeres. Un bon exemple d’això ho constitueix Bàssora, ciutat on abans hi havia tretze milions de palmeres i ara només sobreviuen tres milions. A més, no totes les supervivents són capaces de donar fruits.

Augmentar el nombre de palmeres, rehabilitar els cultius datileros i animar als camperols al fet que plantin nous arbres és l’objectiu del Governo iraquià, que, a través del Ministeri d’Agricultura, destinarà 141.000 milions de dinares iraquians, al voltant de 81 milions d’euros, a aquest propòsit. El programa de rehabilitació aprovat ara només és l’ampliació d’un altre que es va engegar en 2004, amb un cost de més de 10 milions d’euros. Aquests diners ha servit per construir semilleros de palmeres i cultius per les datileras velles, va detallar Faraó Mohamed Husein, director del comitè de palmeres del Ministeri d’Agricultura.

Una bona part del pressupost aprovat ara, fins a sumar els 52 milions d’euros, es destinarà a rehabilitar els camps danyats per les guerres que va lliurar l’Iraq amb Iran en la dècada dels anys 80 i amb Kuwait en la dels 90. El pla, d’una dècada de durada, abasta 26 zones diferents repartides per vuit de les dinou províncies iraquianes, va assenyalar Husein.

La màxima extensió d’aquests arbres es va aconseguir en 1962, quan existien 30 milions de palmeres de 531 tipus diferents, segons les estadístiques oficials. La seva importància econòmica era considerable. Així, les carreteres que unien Bàssora amb Al Qarna (a 100 quilòmetres al nord) i Fao (a 100 quilòmetres al sud) estaven flanquejades de desenes de fàbriques per al tractament i la manipulació de dátiles. Ara només queda un grapat de fàbriques que amb prou feines són capaces de proveir el mercat local o el dels països veïns.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions