Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El litoral espanyol està partionat en un 93% de la seva longitud

La partió declara l'extensió i les fites dels béns de domini públic marítim-terrestre en un determinat tram de costa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 15deOctubrede2010

El litoral espanyol està partionat en un 93% de la seva longitud, després de l’aplicació de la Llei de Costes de 1988. Des d’aquest any fins a 2003, es va dur a terme la major part d’aquest procés, amb la partió de 4.659 quilòmetres, mentre que des de 2004 a 2008 es van partionar 3.830 quilòmetres. El passat any es va fer el propi amb 768 quilòmetres i des de gener, en altres 506 quilòmetres de litoral, segons un informe sobre l’aplicació de la Llei de Costes traslladat al Consell de Ministres pel Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM).

La titular del MARM, Elena Espinosa, va recordar que la Constitució de 1978 “reconeix la qualificació de domini públic marítim-terrestre, que resulta incompatible amb enclavaments de titularitat privada sobre el mateix”. L’instrument tècnic per a la delimitació del Domini Públic Marítim-Terrestre (DPMT), segons estableix la Llei de Costes de 1988, és la partió, que declara l’existència, l’extensió i les fites dels béns del DPMT en un determinat tram de costa.

Aquesta eina s’exerceix a través d’un procediment en el qual s’incorporen informes pericials, al·legacions de particulars als quals es notifica personalment, i informes d’altres administracions. La decisió pot revisar-se en via administrativa i contenciós-administrativa, com a garantia per evitar errors i arbitrarietats. El 96% dels recursos presentats davant les instàncies judicials han estat parcial o totalment rebutjats per aquestes, des que s’aplica aquesta figura.

La Llei de Costes de 1988 precisa l’abast dels béns que tenen la qualificació de domini públic marítim-terrestre aquesta. També regula la seva utilització i estableix les limitacions a les propietats confrontants, així com les potestats administratives per a la seva protecció, tot això “amb l’objectiu de garantir la seva integritat física i el seu lliure accés i ús públic”.

La norma de Costas contempla a més l’atorgament de títols per a l’ocupació del DPMT, basant-se en el principi general que només es pot ocupar el mateix per a aquelles instal·lacions que per la seva naturalesa no puguin tenir una altra ubicació, “qüestió que pot ser revisada pels Tribunals, a instàncies de qualsevol persona legitimada”.

Adquisició de finques

D’altra banda, El MARM, a través de la Direcció general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar, duu a terme en la costa espanyola obres d’interès general, que s’agrupen entorn de tres objectius: el control de la regressió de la costa, la protecció i recuperació dels sistemes litorals i la dotació per a l’accés i ús públic de la costa. Entre els anys 2008 i 2010, el ministeri ha destinat a aquestes actuacions 779 milions d’euros.

A més, el MARM contempla un programa d’adquisició de finques que el seu objectiu és la incorporació de terrenys d’elevat valor ecològic, o sotmesos a pressió urbanística, confrontants amb el DPMT, de manera que quedi garantida la conservació i protecció del mateix. Des de l’any 2005, Medi ambient ha destinat més de 75 milions d’euros a aquest programa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions