Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El llac Enol podria aportar claus per pal·liar l’escalfament global

Científics d'Estats Units i la Universitat d'Oviedo analitzen els sediments recollits del fons

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 12deAbrilde2007

El Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) porta anys estudiant les variacions del clima produïdes en els últims 40.000 anys a fi d’entendre i, sobretot, intentar pal·liar l’escalfament global. Per a això ha pres com a referència set llacs de la Península Ibèrica, en particular l’Enol.

El llac asturià ha aportat dades als científics que es remunten 37.000 anys enrere en el temps, molt més que els revelats pels altres fons lacustres. L’anàlisi de l’Enol “ens permetrà datar molt millor els avanços i reculades de les glaceres en els Becs d’Europa, reconstruir el clima a escala de mil·lennis i avaluar el moment actual de canvi climàtic para, a partir d’aquí, prendre opcions socials o polítiques”, assenyala Blas Valero, investigador titular del CSIC en l’Institut Pirinenc d’Ecologia.

A l’abril de 2004, un equip d’investigadors dirigit per Valero va estudiar els sediments de l’Enol utilitzant una plataforma de vuit metres d’altura. Es van fer sis sondejos: cinc al centre, a una profunditat de 22 metres, i un altre en una zona molt menys profunda. En l’actualitat, científics d’Estats Units i la Universitat d’Oviedo col·laboren en l’anàlisi dels sediments. “A la fi d’aquest any tindrem avançat l’estudi dels indicadors no biològics per reconstruir quin ha estat l’evolució de l’Enol com a sistema geològic”, assegura Valero. A l’espera de les conclusions del projecte, l’estudi paleoclimático permet suggerir que el llac “estava gelat durant gran part de l’any i que el front de la glacera es trobava molt proper”. A més, el fet que la sedimentació de l’Enol comencés fa uns 35.000 o 37.000 anys indica que la deglaciación a la zona dels Becs “va ocórrer molt abans que en el nord d’Europa”. Segons Valero, “en zones com Anglaterra i els països escandinaus la màxima extensió dels gels va ser fa 20.000 anys, però en els Becs es va produir molt abans”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions