Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El lluç és l’espècie pesquera més amenaçada del Cantàbric

L'anxova, el verdel i el chicharro es troben dins dels límits de seguretat biològics

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 18deMaigde2003

El lluç, una de les espècies més demandades en el nord del país, és al mateix temps una de les més amenaçades del Cantàbric. Aquest peix es troba des de fa ja diversos anys en situació de risc “de col·lapse” dins de la classificació que elaboren els especialistes en recursos pesquers dels organismes internacionals. Experts de l’Institut Pesquer Azti, al País Basc, asseguren que bastaria amb una lleugera disminució de la pressió per a restaurar l’equilibri biològic.

Lorenzo Motos, responsable del departament de Recursos Pesquers d’Azti, admet que la població de lluç no passa pels seus millors moments, però assegura que els bons rendiments de les pesqueres en els dos últims anys demostren que les previsions realitzades pels organismes internacionals incorrien en cert catastrofisme. “Les dades d’avaluació que el Consell Internacional per a l’Explotació de la Mar (HISSIS) va elaborar en 1998 i 1999 van fer que s’elevés la veu d’alarma i s’adoptessin mesures dràstiques en la concessió de quotes. El favorable comportament de les captures en 2001 i 2002 -afegeix Motos- ha demostrat que el lluç no està tan mal i que si s’aconsegueix que determinades flotes deixin de pescar els exemplars més petits i es milloren les mesures de control, es podria arribar a un equilibri”.

En contrast amb la situació del lluç, l’estat de salut de la resta de les pesqueres més significatives del Cantàbric és satisfactori. Les poblacions d’anxova, verdel i chicharro es troben dins dels límits de seguretat biològics. L’anxova del Golf de Biscaia, considerada l’estrella de les pesqueres pelàgiques, es considera a l’efecte de determinació de recursos com a espècie “subexplotada”, és a dir, que sofreix una pressió inferior a la que podria arribar a suportar.

Quantificar la població de l’anxova, no obstant això, és una tasca difícil a causa de la brevetat del seu cicle vital -generalment no passa dels tres anys- i a la gran influència que exerceixen en ella fenòmens ambientals com el clima. El brusc descens que van experimentar les pesqueres d’aquesta espècie l’any passat i la mala marxa de la campanya actual han suscitat una viva preocupació en el sector. “És una espècie que tradicionalment experimenta grans fluctuacions i això justificaria que l’any passat es pesquessin menys de 10.000 tones, enfront de la mitjana de 40.000 tones dels anys noranta”, explica l’especialista d’Azti.

Tampoc sobre el verdel i el chicharro, espècies que cada campanya adquireixen major importància, se cern cap amenaça a curt termini. “En general pot dir-se que les poblacions de pesqueres pelàgiques estan en bon estat”, resumeix Motos.

En el que als túnids es refereix, la tonyina del nord, també anomenada tonyina del nord, a l’efecte de quantificació de recursos, la seva població es troba “totalment explotada”, la qual cosa vol dir, en paraules del tècnic d’Azti, que “es guarda un equilibri entre captures i estocs que es trencaria si s’incrementa la pressió de les pesqueres”. Més preocupant és l’estat de la tonyina vermella o cimarrón, la població de la qual presenta clars símptomes de sofrir una sobreexplotació.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions