Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El major satèl·lit científic d’Europa, l’Envisat, està ja en òrbita

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 02deMarçde2002
img_envisat 1

Envisat
Està creixent el forat de la capa d’ozó? Quina concentració de gasos d’efecte hivernacle hi ha en l’atmosfera? A quina velocitat es fonen els casquets polars? El satèl·lit científic Envisat, el major construït mai a Europa, ajudarà als experts a donar resposta a aquestes i altres preguntes. A la base de l’Agència Espacial Europea en Kurú (Guayana francesa) tot va funcionar segons el previst. Després que el passat 13 de juliol una fallada en el llançador Ariane 5 impedís que el satèl·lit de telecomunicacions Artemis aconseguís l’òrbita adequada, tots en l’Agència Europea de l’Espai (AQUESTA) van creuar els dits.

Gens va fallar en aquesta ocasió. L’Envisat ja està a 800 quilòmetres d’altura sobre la superfície de la Terra i, si tot surt segons el previst, estarà operatiu en poques setmanes. L’Envisat, un projecte en el qual tots els signants del protocol de Kyoto tenen posades les seves esperances, ha costat uns 2.300 milions d’euros i deu anys de disseny, desenvolupament i construcció. Prop de 700 científics europeus han mostrat ja el seu interès per treballar amb les dades que subministri aquest enorme paral·lelepípede de 10 metres d’altura, 25 metres de longitud amb els seus panells desplegats i vuit tones de pes que, amb els seus deu instruments científics, serà capaç de realitzar estudis de química atmosfèrica i biologia marina (inclòs el moviment de plàncton), i fins i tot serà capaç de prevenir sobre catàstrofes naturals.

Envisat ha estat construït per Astrium, el major consorci aerospacial europeu, del que formen part cinquanta companyies. A la indústria espacial espanyola, per exemple, li ha correspost el 4,42 % del projecte. La carcassa que sustenta els equips i els panells del radar principal van ser tasca de CASA. I empreses com GMV, CRISA, Sener i Alcatel Espanya, es van fer càrrec de programes informàtics i sistemes electrònics.

Aquest laboratori gegant -que recorrerà la terra en intervals de 100 minuts 14 vegades al dia, en un cicle de 35 jornades- podrà realitzar el més complet mapa del món en tan sols tres dies.

Les seves dades arribaran a l’estació terrestre de l’AQUESTA en Kurina (Suècia), a Fucino (Itàlia) o al satèl·lit geoestacionari Artemis que, finalment, i gràcies al seu sistema de propulsió iònica va poder aconseguir els 36.000 quilòmetres d’altura. Però molts altres llocs, entre ells Menorca, actuaran com a punts de seguiment del satèl·lit a Europa.

Retards i nervis

Encara que els projectes de l’AQUESTA sempre sofreixen els consabidos retards respecte al temps de construcció o llançament previst, el cas de l’Envisat (ENVIronmental SATellite) ha estat especialment estresante. Al principi es va dir que en 1999 havia de substituir al també satèl·lit mediambiental ERS-2, però no va ser a temps. Quan finalment es va fixar la data de llançament per intervinguts d’octubre del passat any, els problemes en el llançament de l’Artemis -una altra de les joies de la corona d’AQUESTA amb qui, per cert, l’Envisat es comunicarà- van obligar a ajornar la seva posada en òrbita.

A l’agost, els responsables del consorci aeronàutic Arianespace van donar per solucionat el problema. L’encès de l’últim motor del llançador Ariane 5 havia fallat aquella infausta nit del 12 de març en Kurú, però les recomanacions per als vols posteriors ja estaven fetes. Finalment, i si tot surt segons el previst, un altre exemplar del fins ara prestigiós coet europeu col·locarà a l’Envisat a 800 quilòmetres d’altura, on podrà desplegar els seus panells solars de 14 x 4,5 metres, capaços de proporcionar 6,6 quilowatts d’energia elèctrica.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions