Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El mapa genètic de l’ornitorrinc confirma que és una barreja d’au, rèptil i mamífer

El seu origen se situa fa 166 milions d'anys, com a descendent d'un animal que compartiria característiques de mamífer i rèptil

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 11deMaigde2008

L’ornitorrinc és un dels animals més rars que existeixen. Té potes i escaig d’ànec, pelatge de mamífer i cua de castor; posa ous però alleta a les seves cries; gens sota l’aigua amb els ulls i els orificis nasals i auditius tancats, i s’orienta mitjançant un sistema electrosensorial per capturar a les seves preses; i el mascle té en els talons agullons verinosos.

Quan va ser descobert -a Austràlia en 1798-, els zoòlegs van creure pels primers esbossos que era un frau. Avui, el primer esborrany del seu genoma, publicat en la revista “Nature”, confirma a escala molecular que és el que sembla a simple vista: una barreja d’au, rèptil i mamífer.

L’ornitorrinc (“Ornithorhynchus anatinus”) és un animal endèmic d’Austràlia i Tasmània. Evolutivament, es troba en la primera branca de l’arbre familiar dels mamífers, al costat dels equidna, els altres mamífers que posen ous. Aquestes dues espècies són els únics supervivents de l’ordre dels monotremes. L’ornitorrinc pot arribar a pesar 2,4 quilos i mesurar uns 50 centímetres, és d’hàbits semiacuáticos i s’alimenta de plantes, larves, insectes i peixos.

Origen primitiu

L’origen de l’ornitorrinc se situa fa 166 milions d’anys, com a descendent d’un animal que compartiria característiques de mamífer i rèptil. “L’extraordinari de l’ornitorrinc és que ha conservat una superposició de característiques de dos llinatges molt diferents, mentre que els mamífers posteriors van perdre els trets reptilianos”, explica Wes Warren, genetista de la Universitat de Washington i membre de l’equip científic internacional que ha seqüenciat el genoma de l’animal.

“A primera vista, sembla com si fos el resultat d’un accident evolutiu. Però, amb tot el rar que és, el seu genoma no té preu a l’hora d’entendre com van evolucionar els mamífers”, assegura Francis Collins, director de l’Institut Nacional per a l’Estudi del genoma Humà d’Estats Units.

El genoma de l’ornitorrinc té 2.200 milions de parells de bases -el nostre té uns 3.000 milions-, amb un total de 18.500 gens repartits en 52 cromosomes, 10 d’ells sexuals. “La seva organització genòmica sembla més pròpia d’un au o un rèptil que d’un mamífer”, assenyala Mark Batzer, de la Universitat de Louisiana. Així, els seus cromosomes sexuals s’assemblen més als dels ocells que als dels mamífers. A més, els investigadors han trobat molts gens per a un tipus de receptor de l’olor. “Esperàvem molt pocs perquè aquests animals passen la major part de la seva vida en l’aigua”, reconeix Warren.

Els científics esperen que el coneixement de l’ADN de l’ornitorrinc permeti redirigir les estratègies conservacionistes d’una espècie en perill d’extinció i molt difícil de reproduir en captivitat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions