Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El MARM marca les pautes per assegurar la conservació de la cloïssa de riu

Es planteja aconseguir nuclis poblacionals viables a llarg termini des del punt de vista demogràfic i genètic
Per mediatrader 25 de agost de 2010

El Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM) ha editat un manual que recull les línies bàsiques d’actuació i les mesures que han d’adoptar-se per assegurar, a llarg termini, la conservació de la cloïssa de riu a Espanya i del seu hàbitat. Aquesta espècie, un mol·lusc bivalve d’aigua dolça i de gran grandària, està inclosa en la categoria d’En “perill d’Extinció” al Catàleg Español d’Espècies Amenaçades.

El risc d’extinció de la Margaritifera auricularia fa necessari “promoure les accions de conservació necessàries per aconseguir disminuir significativament l’elevada probabilitat actual d’extinció, detenir i invertir el procés de regressió de l’espècie i controlar les seves amenaces”, va assenyalar el MARM.

Per a això, l’Estratègia “per a la conservació de la cloïssa de riu a Espanya” estableix que s’han d’aconseguir nuclis poblacionals viables a llarg termini des del punt de vista demogràfic i genètic, per a això s’han de corregir els desequilibris en l’estructura d’edats, incrementar el nombre d’exemplars i afavorir la colonització dels territoris considerats com a hàbitat potencial de l’espècie.

En el manual es recull que la població al Canal Imperial d’Aragó és molt significativa, fins al moment s’han trobat i etiquetatge més de 2.600 individus. Al Canal de Tauste hi ha 74 individus localitzats i en el riu Ebre 40 individus que també són individualitzats. La població del Baix Ebre a Catalunya és igualment important i a Navarra s’han trobat exemplars al Canal Imperial i el Canal de Tauste.

Les accions de conservació que es proposen en l’Estratègia tenen com a finalitat garantir la supervivència de les poblacions, identificar els requeriments ambientals necessaris per al desenvolupament larvario i juvenil, millorar la qualitat biològica i fisioquímica de les aigües, definir les línies bàsiques dels programes de cria en captivitat, així com fomentar estudis de prospecció i mostrejos en totes les conques ibèriques en les quals es té constància de la presència històrica de l’espècie.