Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Mediterrani és la zona amb més poblacions de tauró, ratlla i quimera en perill d’extinció

Registra un percentatge del 42%, enfront del 21% de mitjana mundial

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 26deJuliolde2010

La Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN), difosa per la científica marina d’Oceana Rebecca Greenberg, assenyala que el Mediterrani és la zona on més poblacions de tauró, ratlla i quimera estan en perill d’extinció, fins a un 42%, per davant de l’Atlántico Nord-oest (26%) i fins i tot per sobre de la mitjana mundial que se situa en el 21% d’aquestes espècies.

Greenberg va explicar que els taurons són espècies “extremadament” vulnerables que, durant dècades, s’han capturat pels vaixells de la Unió Europea (UE) tant en aigües europees com fora d’elles, sense cap gestió. El document mostra que les embarcacions europees més petites i artesanals capturen taurons i ratlles en aigües territorials de l’Atlántico Nord-est i del Mediterrani. Prop de la costa de gairebé tots els països costaners de la UE pesquen espècies com pintarrojas (“Scyliorhinus canicula”), mielgas (“Squalus acanthias”) i ratlles (“Rajidae”).

A més, cada vegada més taurons es capturen en alta mar per part d’importants flotes comercials. Els arrastreros de fons industrials francesos i les xarxes d’enmalle espanyoles i angleses capturen així taurons d’aigües profundes en l’Atlántico Nord-est. Grans palangreros espanyols i portuguesos capturen també taurons migratoris en aigües internacionals i de països africans i del Pacífic. Per tant, tal com va assegurar Greenberg, la gestió de la pesca del tauró de la UE no només ha de comprendre aigües territorials, sinó també internacionals, el Mediterrani i zones costaneres d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud.

“Sovint els taurons són captura objectiu de pesqueres comercials, especialment per les seves preuades aletes”, assenyala l’informe, que destaca que algunes espècies, ja siguin captura objectiu o captura accidental, s’han catalogat com a espècies Vulnerables, En Perill o En Perill Crític segons la Llista Vermella de la IUCN, com els taurons martells (“Spyhrna spp.”), les guineus (“Alopias spp.”) o el cailón (“Lamna nasus”).

En l’actualitat, hi ha poques espècies de taurons gestionades en aigües europees, com els de aigües profundes, però no hi ha cap límit de pesca de taurons migratoris, com les tintoreres (“Prionace glauca”) i els marrajos (“Isurus spp.”), ni a Europa, ni en tercers països, ni en aigües internacionals, destaca l’estudi. Les eines de gestió per a la conservació del tauró inclouen la gestió tradicional de pesqueres, els convenis de conservació de la biodiversitat i mesures comercials, segons indica l’informe.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions