Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Mediterrani va començar a registrar els efectes de la contaminació per metalls fa 2.800 anys

Coincideix amb el desenvolupament miner, metal·lúrgic i tecnològic dels períodes grec i romà

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 17deNovembrede2011

El mar Mediterrani va començar a sofrir els efectes de la contaminació per metalls fa 2.800 anys, de forma coincident amb el desenvolupament miner, metal·lúrgic, cultural i tecnològic de les civilitzacions humanes dels períodes grec i romà, segons un treball liderat per investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).

Aquest estudi ha analitzat la concentració de residus metàl·lics en els sediments de les prades de Posidònia oceànica de la badia de Port Lligat, a Girona, que s’estenen 94.315 metres quadrats i cobreixen el 69% dels fons de la badia. Concretament, els sediments estudiats aconsegueixen els cinc metres d’espessor i reflecteixen 4.500 anys d’antiguitat, mentre que els primers vestigis de contaminació antropogénica sobre el Mediterrani a causa dels metalls daten d’uns 2.800 anys d’antiguitat.

Aquests dipòsits són un “registre privilegiat” per a la reconstrucció del passat en la costa mediterrània, un àrea “especialment exposada a les pertorbacions naturals i antropogénicas”, explica l’investigador del CSIC al Centre d’Estudis Avançats de Blanes Óscar Serrano. Els resultats del treball, liderat pel científic del mateix centre del CSIC Miguel Ángel Mateo, s’han publicat en la revista “Science of the Total Environment” i revelen un “augment inicial” en la concentració de metalls fa uns 2.800 anys.

Els investigadors han observat també un increment en les quantitats de zinc, plom, cadmi, coure, arsènic i ferro fa uns 3.500 anys, especialment durant el període romà. Mentre, al llarg dels últims 1.200 anys, el Mediterrani ha experimentat un “augment gradual” en la presència de metalls que es va accelerar notablement en els últims 350 anys a partir de la revolució industrial, quan sobretot augmenten el plom, el zinc i l’arsènic.

Serrano subratlla que les prades de posidònia oceànica no solament generen registres mil·lenaris, sinó que emmagatzemen “grans quantitats de metalls pesats” que reforcen les funcions d’aquesta planta en la biogeoquímica costanera. Finalment, destaca que enfront de la “clara agressió” que sofreixen aquests ecosistemes, la posidònia demostra ser un “gran filtre i embornal” de contaminació en primera línia de costa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions