Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Mediterrani va registrar fa més de cinc milions d’anys la major inundació coneguda a la Terra

El transvasament d'aigua va ser de tal magnitud que el nou mar es va formar en menys de dos anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 13deDesembrede2009

Fa 5,33 milions d’anys va tenir lloc en el Mediterrani la major inundació coneguda mai a la Terra. Fins a aquest moment, la conca mediterrània era un enorme desert a 1.500 metres de profunditat, on l’aigua es reduïa a uns petits llacs perduts i la vida era gairebé inexistent, però un devessall d’aigua procedent de l’Atlántico va trobar un nou camí en l’Estret de Gibraltar i va convertir la zona en el mar actual.

Aquest transvasament, calculat en unes 1.000 vegades superior al corrent del ric Amazones, va ser tan potent que el nou mar es va formar en menys de dos anys, la qual cosa suposa una insignificància des d’un punt de vista geològic. Semblant quantitat d’aigua va fer que el nivell pugés a un ritme de 10 metres cada dia. Són les conclusions d’un estudi realitzat per investigadors espanyols del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i que publica aquesta setmana la revista “Nature”. Aquest treball descarta les teories que aquest mar havia trigat a formar-se de 10 a 10.000 anys.

Els científics expliquen que el Mediterrani es trobava llavors sec per complet -l’anomenada crisi salina del Mesiniense-, en quedar aïllat dels oceans durant un llarg període de temps, al voltant d’uns 300.000 anys. Però l’Estret de Gibraltar va sofrir un enfonsament tectònic i les aigües de l’Atlántico van descarregar amb tota la seva força sobre la zona del Mediterrani, que es trobava a 1,5 quilòmetres per sota del nivell del mar. La inundació va ser molt ràpida, va tenir un ritme frenètic que va provocar en el fons marí una erosió de prop de 200 quilòmetres de longitud i diversos quilòmetres d’amplària. El Mediterrani va trigar entre uns mesos i dos anys a omplir-se.

“És el cas més extrem d’aquest tipus de desbordament, molt més abrupte del que s’havia imaginat. L’aigua circulava a centenars de quilòmetres per hora”, apunta Daniel García-Castellanos, científic de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, a Barcelona. Va quedar un senyal de l’esdeveniment, el canal erosiu que travessa l’estret, d’uns 500 metres de profunditat i fins a vuit quilòmetres d’amplària. S’estén al llarg d’uns 200 quilòmetres entre el golf de Cadis i el mar d’Alborán. Aquest gegantesc solc va ser descobert fa uns anys, quan els enginyers del túnel que havia d’unir Europa i Àfrica estudiaven el subsol de l’Estret de Gibraltar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions