Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Mediterrani va ser una immensa salina fa uns sis milions d’anys

Va acumular durant almenys 100.000 anys el 10% de la sal continguda en els oceans

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 17 de Desembre de 2011

El mar Mediterrani es va convertir en una immensa salina fa uns sis milions d’anys, en acumular durant almenys 100.000 anys -dins del període conegut com a Crisi Salina del Mesiniense- al voltant del 10% de la sal continguda en els oceans. Així ho revela un estudi elaborat per científics del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), que explica que la causa que aquesta situació es perllongués durant tant temps va poder ser la reducció i “estabilització” de la grandària del canal de connexió amb l’Atlàntic.

L’estabilització de la grandària d’aquest canal “es va produir, d’una banda, com a conseqüència d’un aixecament tectònic que tendia a estrènyer-ho, i per un altre, per l’erosió de l’aigua atlàntica entrant, que tendia a eixamplar-ho. Aquesta competició explicaria l’enorme acumulació de sals en el Mediterrani i la seva precipitació en el fons durant tant temps”, va precisar l’investigador del CSIC Daniel García-Castellanos, que treballa en l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera.

L’estudi del CSIC, publicat en l’últim nombre de la revista “Nature”, detalla que durant el Mesiniense, el Mediterrani necessitava, igual que en l’actualitat, una aportació constant d’aigua atlàntica per evitar que el seu nivell descendís per evaporació a causa de les escasses pluges. En aquella època, l’estret que unia tots dos mars era molt poc profund i estava situat en algun lloc entre el que avui és la serralada Bètica, al sud de la Península Ibèrica, i la serralada del Rif, al nord del Marroc. Segons els càlculs hidrodinàmics, aquest canal va haver de tenir entre 10 i 30 metres de profunditat. Només aquesta profunditat va poder evitar que el Mediterrani quedés completament aïllat i s’assequés, alhora que impedia la barreja d’aigua de tots dos mars.

“Aquest passadís de connexió permetia solament l’entrada d’aigua, no la sortida. Per explicar la gran quantitat de sal acumulada, el Mediterrani va haver d’actuar com una enorme salina durant almenys 100.000 anys i evaporar unes 50 vegades el seu volum d’aigua”, va aclarir García-Castellanos.

El treball aporta també una resposta a les acumulacions periòdiques de sal que afloren en bona part de la costa mediterrània. Fins ara s’atribuïen als canvis cíclics en el clima, però els nous resultats proposen un mecanisme alternatiu, basat que la “competició” entre erosió i aixecament es va registrar de forma desacompasada.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions