Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Ministeri de Medi ambient analitza la petjada ecològica d’Espanya

L'objectiu de l'estudi és apropar aquest indicador al concepte de sostenibilitat
Per EROSKI Consumer 20 de agost de 2009

El Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM) ha realitzat un estudi de la petjada ecològica d’Espanya i les comunitats autònomes. El seu objectiu és apropar-la al concepte de sostenibilitat, ja que “integra el conjunt d’impactes que exerceix una comunitat humana (país, regió o ciutat) sobre el seu entorn”, assenyala el MARM. L’estudi ha estat publicat en un volum que inclou taules i gràfics.
La petjada ecològica es calcula sobre l’estimació de la superfície productiva necessària per satisfer els consums associats a l’alimentació, als productes forestals, al consum energètic i a l’ocupació directa del sòl. Se sol expressar en hectàrees per habitant i any, si es realitza el càlcul per a un habitant, o en hectàrees totals, si es calcula per a la totalitat de la població resident d’un determinat territori.
També s’analitza el concepte de biocapacidad d’un territori, que és la superfície biològicament productiva (cultius, pastures, mar productiu i boscos) disponible.
La diferència entre la petjada ecològica (demanda de recursos) i la biocapacidad (recursos disponibles) es defineix com el “dèficit ecològic, que indica si la població d’un país o regió disposa d’excedents ecològics o bé consumeix més recursos dels quals disposa”. En aquest últim cas, mostra que la comunitat s’apropia “” de superfícies fora del seu territori o disposa del capital natural, “degradant-ho i comprometent la seva qualitat i disponibilitat per a la generació de rendes biològiques a les generacions futures”.

Aquest estudi avalua de forma global la intensitat i evolució de l’impacte ambiental del consum de la societat espanyola i de cadascuna de les comunitats autònomes, a partir dels resultats obtinguts dels diferents components de la petjada ecològica. A més, quantifica el dèficit ecològic a escala estatal i autonòmica a fi d’extreure conclusions sobre la sostenibilitat del metabolisme socioeconòmic actual.