El Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM) ha realitzat un estudi de la petjada ecològica d’Espanya i les comunitats autònomes. El seu objectiu és apropar-la al concepte de sostenibilitat, ja que “integra el conjunt d’impactes que exerceix una comunitat humana (país, regió o ciutat) sobre el seu entorn”, assenyala el MARM. L’estudi ha estat publicat en un volum que inclou taules i gràfics. La petjada ecològica es calcula sobre l’estimació de la superfície productiva necessària per satisfer els consums associats a l’alimentació, als productes forestals, al consum energètic i a l’ocupació directa del sòl. Se sol expressar en hectàrees per habitant i any, si es realitza el càlcul per a un habitant, o en hectàrees totals, si es calcula per a la totalitat de la població resident d’un determinat territori.També s’analitza el concepte de biocapacidad d’un territori, que és la superfície biològicament productiva (cultius, pastures, mar productiu i boscos) disponible. La diferència entre la petjada ecològica (demanda de recursos) i la biocapacidad (recursos disponibles) es defineix com el “dèficit ecològic, que indica si la població d’un país o regió disposa d’excedents ecològics o bé consumeix més recursos dels quals disposa”. En aquest últim cas, mostra que la comunitat s’apropia “” de superfícies fora del seu territori o disposa del capital natural, “degradant-ho i comprometent la seva qualitat i disponibilitat per a la generació de rendes biològiques a les generacions futures”.
Aquest estudi avalua de forma global la intensitat i evolució de l’impacte ambiental del consum de la societat espanyola i de cadascuna de les comunitats autònomes, a partir dels resultats obtinguts dels diferents components de la petjada ecològica. A més, quantifica el dèficit ecològic a escala estatal i autonòmica a fi d’extreure conclusions sobre la sostenibilitat del metabolisme socioeconòmic actual.
