El plàtan, amenaçat amb la desaparició

Per què està amenaçat el plàtan

La majoria dels plàtans consumits a tot el món pertanyen a la varietat “Cavendish”, denominada així pel lord anglès que va allotjar a la seva casa els primers exemplars portats del sud de Xina en 1828 per botànics britànics. El seu cultiu es basa en la clonació dels exemplars, ja que són estèrils. Les actuals bananes són molt similars a les primeres descobertes en les selves del Sud d’Àsia (probablement a Malàisia) al final de l’última edat de gel, fa uns 15.000 anys.

Fa mig segle un fong va acabar amb les collites mundials de plàtan

Aquesta uniformitat li fa molt vulnerable a possibles plagues: si davant una d’elles no hi ha forma de combatre-la, les collites de tot el món perillen. Aquesta situació va succeir fa més de mig segle.

Fins a mitjan dècada dels 50 del segle XX, l’única varietat d’aquesta fruita produïda a nivell mundial era la “Gros Michel”. Descoberts per botànics francesos a Àsia cap a 1820, els plàtans Gros Michel eren més grans, fins i saborosos que els actuals (fins i tot verds sabien dolç). En 1890 les plantacions de Surinam, al nord de Sud-amèrica, van començar a sofrir l’atac del fong Fusarium oxysporum, que produïa la coneguda com a malaltia de Panamà. Cap plaguicida podia combatre-ho, i va començar a estendre’s: quan arribava a una collita, acabava amb ella. Els conreadors abandonaven els seus camps infestats i es movien a altres terres “netes”, incloses selves verges que desboscaven, fins que l’extensió del fong ho va fer inviable. Com els Cavendish resistien al fong, van reemplaçar en pocs anys als Gros Michel.

Dos fongs amenacen els actuals plàtans. D’una banda, la sigatoka negra, que s’ha estès des que va començar en 1963 a delmar les collites a Fiji. Als majors països productors d’aquests exemplars, com Costa Rica, ho controlen mitjançant fungicides industrials, que utilitzen fins a quaranta vegades a l’any. No obstant això, el fong és cada vegada més difícil de combatre.

D’altra banda, el científic de la Universitat de Florida Randy Ploetz descobria en 1990 una nova forma de la malaltia de Panamà. Coneguda com a “raça tropical 4” (TR4), destrueix al Cavendish sense que els fungicides puguin evitar-ho. El fong ha aconseguit Sud-àfrica, Austràlia i gran part d’Àsia.

Els més pessimistes creuen que el Cavendish repetirà la destinació del Gros Michel. El tràfic internacional de mercaderies i persones fa que tot es mogui a nivell global, incloses les malalties o les espècies invasores. Per això, consideren que la seva expansió a les majors plantacions del món, situades a Equador, Costa Rica, Hondures o Colòmbia, serà qüestió de poc temps. Els símptomes del TR4 són iguals als del seu predecessor, de manera que poden confondre als conreadors i fer-los pensar que la plaga serà eliminada.

Propostes per salvar al plàtan

Els més optimistes creuen que es pot salvar al plàtan i recorden les propostes per a això:

• Suport als investigadors: Ploetz ha desenvolupat un pla d’acció per lluitar contra el TR4, però per a això faria falta més inversió en recerca.
• Cultiu d’exemplars fèrtils: en rares ocasions, una mutació produeix plàtans amb llavors que poden aprofitar així els avantatges de la reproducció sexual (intercanvi genètic, adaptació a l’entorn, resistència a plagues, etc.). A Hondures, alguns conreadors proven aquest camí, llarg i car, per aconseguir Cavendish que sobrevisquin a les plagues.
• Augment de la biodiversitat: l’actual sistema de producció agrícola també contribueix al problema. Les varietats locals menys vistoses, més petites, més difícils de produir, etc., es deixen de conrear. La biodiversitat es redueix i, amb ella, les espècies que podrien resistir a noves plagues o un altre tipus de contingències. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), el 75% de la diversitat genètica agrícola s’ha perdut a l’últim segle. Alguns agricultors i científics treballen per guardar i recuperar el major nombre de varietats. L’investigador Stefano Padulosi busca a Àsia Central els ancestres salvatges de les espècies actuals.
• Comercialització de més varietats de plàtans: s’ha intentat introduir altres tipus de bananes, encara que sense molt èxit. Espècies com la Rose, de color rosa, o la Goldfish, el sabor de la qual és similar al de la poma, són resistents al TR4.
• Utilització d’enginyeria genètica: diversos investigadors a tot el món, com Rony Swennen, de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), treballen per aconseguir gens que ajudin a sobreviure a plagues. A més dels desafiaments tecnològics, els seus responsables haurien de superar el recel dels consumidors que no volen productes transgènics.

El cas especial del plàtan de Canàries

Els seus productors han encunyat la denominació “plàtan de Canàries”, encara que en realitat també és una fruita Cavendish portada de fora. L’expert Juanjo Triana, autor del blog ‘La Cazoleta de Samarines‘ explica que els britànics van introduir aquesta fruita en les Illes Canàries a la fi del segle XIX per proveir al mercat europeu. A partir dels anys cinquanta del segle XX, Gran Bretanya passa a conrear-los en les seves pròpies colònies, i el plàtan canari s’orienta al mercat espanyol. El seu monocultiu substitueix així a uns altres que ho van fer en èpoques anteriors a Canàries, com la canya de sucre, els vinyers o la tunera (de la qual s’aprofitava la cochinilla per extreure tints).

El plàtan de Canàries no és per tant aliè als problemes dels seus germans bessons Cavendish, però sofreix a més altres complicacions. Malgrat les campanyes per comercialitzar-ho en l’exterior, els consumidors fora d’Espanya prefereixen el sabor i la presència de les bananes sud-americanes. Els conreadors d’aquests països aconsegueixen a més productes més barats, i els canaris depenen cada vegada més de les subvencions. La crisi econòmica i els acords comercials de la Unió Europea (UE) amb els països americans han empitjorat la situació.

En dates recents, l’Eurocambra aprovava unes ajudes per als agricultors de les “regions ultraperiféricas” de la UE (els departaments d’ultramar francesos, Canàries, Açores i Madeira) per la seva delicada situació. El plàtan de Canàries rebrà 20 milions d’euros en ajudes.