Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El pol·len de les plantes transgèniques pot viatjar fins a cultius tradicionals situats a diversos quilòmetres

Aquesta és una de les conclusions del primer estudi realitzat a gran escala per a avaluar aquest polèmic risc mediambiental
Per EROSKI Consumer 28 de juny de 2002

Les plantes convencionals han intercanviat gens durant segles a través de la dispersió del pol·len, però el desenvolupament de les varietats transgèniques ha incrementat la preocupació per la possibilitat que aquestes noves plantes modificades genèticament facilitin la propagació incontrolada, a plantes silvestres o cultius tradicionals, de gens que confereixen resistència a insectes, herbicides o sòls hostils. Aquest risc ha provocat que diversos Governs hagin limitat la plantació comercial dels cultius modificats genèticament a zones allunyades de camps tradicionals o en terrenys agrícoles confinats amb barreres vegetals.

No obstant això, la majoria de les recerques practicades en l’última dècada per avaluar aquest risc mediambiental s’han escomès en cultius experimentals a molt petita escala. Aquests estudis preliminars concloïen, en línies generals, que el pol·len alliberat per les plantes transgèniques aconsegueix només diversos centenars de metres de distància i es diposita en concentracions minúscules. Però la veritat és que encara avui es coneix molt poc sobre el flux genètic provocat pel pol·len dels grans camps comercials on creixen varietats transgèniques.

Colza resistent a un herbicida

Per aconseguir dades més consistents sobre la dispersió del pol·len d’aquestes varietats creades mitjançant enginyeria genètica, un equip de científics de diverses Universitats australianes va efectuar la recerca més àmplia fins avui i la primera que examina la contaminació genètica produïda per aquestes plantes en una zona molt àmplia de cultius comercials. L’equip dirigit pels investigadors Richard Roush i Marie Riger, va examinar llavors recol·lectades de 63 camps de colza tradicional, situats prop de cultius amb plantes de colza resistents a un herbicida, en tres Estats australians (Nova Gal·les del Sud, Victoria i Austràlia del Sud). Es tracta de camps on els agricultors d’aquest país van començar per primera vegada l’any 2000 a conrear una varietat de colza resistent a herbicides, desenvolupada a través de mutagénesis.

Després d’examinar totes les mostres recollides, al voltant de 300.000 llavors, els investigadors australians van poder detectar l’existència de llavors de colza resistents a l’herbicida en el 63% de les plantacions convencionals, algunes situades a més de tres quilòmetres de distància dels punts d’origen.

En aquest conjunt de cultius “contaminats”, la proporció existent de llavors modificades era del 0,2%. No obstant això, la immensa majoria dels camps amb colza tradicional tenien un percentatge de llavors modificades de només el 0,03%. Les dades aportades indiquen que la contaminació genètica produïda per les noves plantes és menor a l’apuntada en els anteriors estudis experimentals i inferior a la xifra del 1% considerada acceptable per les autoritats d’Austràlia i Europa.

Enfront d’aquesta dada positiva sorgeixen altres negatius, com la capacitat del pol·len per viatjar distàncies majors de les sospitades des dels camps amb varietats transgèniques. A més, l’equip de Marie Riger i Richard Roush va obtenir una dada que no quadra amb els aportats pels assajos experimentals previs. En tots les recerques de camp anteriors s’observa que les concentracions de pol·len disminueixen com més gran és la distància entre el cultiu transgènic i el convencional. Per contra, l’estudi australià va detectar una relació totalment inversa.

Grandària dels camps

Una de les explicacions més plausibles apuntades pels investigadors és que quan major és la grandària del cultiu amb plantes modificades genèticament major és la producció de pol·len i, per tant, la possibilitat que una part d’aquest pol·len aconsegueixi desplaçar-se a gran distància.

Així les coses, la recerca deixa bastant en dubte els resultats del conjunt de petits estudis experimentals realitzats fins al moment. En tot cas, els experts consideren que el flux de contaminació genètica observat pot ser diferent segons la varietat transgènica, ja que el comportament del pol·len i la capacitat per adquirir nous gens és diferent en cada espècie.

Estratègies moleculars

La preocupació per l’impacte mediambiental de les plantes modificades genèticament limita l’acceptació social d’aquests cultius. Per aquest motiu, els biòlegs investiguen diferents estratègies moleculars per evitar la propagació al medi ambient dels gens.

En una anàlisi publicada en la revista “Nature Biotechnology”, l’investigador Henry Daniell, de la Universitat Central de Florida, assenyala que si bé existeixen ja diverses estratègies disponibles, cap s’ha demostrat aplicable a totes les espècies de plantes transgèniques. Algunes es basen en la manipulació dels cloroplasts, la qual cosa evita la possible contaminació a través del pol·len. No obstant això, fins ara només s’ha aconseguit amb plantes de tabac, tomàquet i patata.

Una altra estratègia és la controvertida tecnologia “terminator”, que converteix les llavors en estèrils, però que ha estat abandonada per les empreses del sector pel rebuig dels agricultors i els ecologistes.

Encara que encara no s’ha demostrat en cultius transgènics, una altra estratègia és la modificació del disseny de la flor per evitar la pol·linització. Una altra opció consisteix en la manipulació genètica de plantes perquè produeixin llavors sense fecundació prèvia (apomixis), la qual cosa ocorre de forma natural en algunes espècies.