Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El primer satèl·lit polar europeu desenganxarà aquesta tarda

El MetOp permetrà controlar l'evolució del clima

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 17 de Octubre de 2006

Després de successius ajornaments des del passat mes de juliol, aquesta tarda a les 18:28 hores, si no hi ha canvis d’última hora, desenganxarà cap a l’espai el primer satèl·lit climàtic europeu polar, el MetOp. Aquest enginy permetrà controlar a tot moment l’evolució del clima i millorar la predicció meteorològica a mitjà termini.

El llançament, que va ser avortat per primer vegada el 17 de juliol, tindrà lloc des del Cosmódromo de Baikonur (Kazakhstan) i serà propulsat per un coet Soyuz-ST fins a la seva òrbita polar, a una altitud d’entre 800 i 850 quilòmetres, segons va informar l’Agència Espacial Europea (AQUESTA).

El MetOp és el primer d’una sèrie de tres satèl·lits que operaran des de l’òrbita baixa terrestre. Portarà a bord 11 instruments dissenyats per als objectius principals de la seva missió, que inclouen la cerca i rescat d’avions i vaixells, i el monitoratge de partícules carregades a l’entorn de l’òrbita baixa de la Terra.

Entre aquests instruments destaquen el mòdul de càrrega PLM, el Difusómetro de Vents Avançat (ASCAT), el Receptor GNSS per al Sondeig Atmosfèric (GRAS), i el MHS, que mesura per sondeig de microones la humedad.el PLM conté els instruments i els subsistemes associats de monitoratge i control, mentre que l’ASCAT és un radar actiu que mesura la velocitat i l’adreça del vent en mar obert, proveeix dades de gel i neu, així com la humitat de la superfície.

El GRAS, per la seva banda, és un receptor per als senyals del Sistema de Posicionament Global (GPS), que, després de ser processades, proveeixen dades atmosfèriques tals com a temperatura, vapor d’aigua i pressió, a més de subministrar dades de navegació.

Finalment, el MHS escaneja l’atmosfera del planeta per mesurar la radiació emesa en diverses bandes de l’espectre i, amb això, determinar el contingut del vapor d’aigua (núvols, precipitacions, humitat) a diverses altures.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions