Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Sistema de Qualitat Cinegètica i Ambiental, una iniciativa pionera en el món per a compatibilitzar la caça i la defensa del medi ambient

Les finques espanyoles que fomentin les bones pràctiques cinegètiques i la conservació d'espècies comptaran amb el segell "Qualitat Cinegètica i Ambiental"

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 08deMarçde2004

El Ministeri de Medi Ambient -a través de la Fundació Biodiversitat-, l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals, la Federació Espanyola de Caça (FEC), la Fundació per a l’Estudi i Defensa de la Naturalesa i de la Caça (Fedenca) i l’organització ecologista WWF/Adena han decidit conjuminar les seves forces per a posar en marxa una iniciativa pionera en el món que compatibilitza la caça i la defensa de la naturalesa en terrenys cinegètics.

El denominat Sistema de Qualitat Cinegètica i Ambiental (SCCA) posarà en pràctica tècniques de maneig que assegurin la correcta gestió de la flora i la fauna, la restauració d’espais degradats, el refugi i aliment d’espècies, la caça selectiva i racional i l’establiment de captures sostenibles, i que permetran a més, només en els casos estrictament necessaris, repoblacions que compleixin els requisits ètics i sanitaris. Una iniciativa que, segons va assenyalar durant la seva presentació Juan de l’Àlber, secretari general de Medi Ambient, “servirà per a la conservació d’espècies d’alt valor ecològic i per a la promoció de la caça com a motor de desenvolupament econòmic de l’àmbit rural”.

Actualment, la caça implica a Espanya a més d’un milió i mig de persones de diferents sectors entre caçadors, gestors, armeros, criadors de gossos, productors de perdius…, per la qual cosa a més de ser una qüestió social i esportiva es converteix en un important factor econòmic: l’activitat cinegètica mou al nostre país més de 1.800 milions d’euros.

D’aquí la necessitat de conjugar aquesta pràctica amb la conservació del medi ambient. Per això, i a partir d’ara, les finques que mantinguin o iniciïn una millora en la seva gestió, seran identificades amb la marca “Qualitat Cinegètica i Ambiental”, que serà la imatge d’aquells terrenys que aposten per la modernitat i la qualitat ecològica. Un sistema que “s’implantarà de manera experimental en terrenys cinegètics cedits per l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals i la Federació Espanyola de Caça, així com en els de particulars que, de manera voluntària, vulguin adherir-se, tant del nostre país com de Portugal”, segons va explicar el president de la FEC, Andrés Gutiérrez.

Crítiques ecologistes

Per part seva, Juan Carlos de l’Olmo, secretari general de WWF/Adena, va insistir que resulta necessari fer costat a tots els que apostin per una caça no intensiva i respectuosa amb el medi ambient. No obstant això, va precisar que existeixen aspectes que impedeixen una bona relació entre activitat cinegètica i conservació. “Estem en contra de la industrialització dels vedats de caça, de la introducció d’espècies estrangeres, dels closos cinegètics que converteixen el camp en fàbriques de carn, dels esquers enverinats i de la caça que interfereix en els períodes biològics de les espècies com la contrapasa”, va assenyalar De l’Olmo.

Una opinió, compartida per altres organitzacions conservacionistes com a SEU/BirdLife, que s’ha mostrat en contra de l’ús de mètodes massius i no selectius de captura, com l’esmentada contrapasa -que es realitza durant el període migratori dels ocells malgrat estar prohibida per la legislació europea- o altres formes com la caça en època de zel o en mitja veda (durant el temps de criança).

Un altre dels punts criticats pels ecologistes són els closos cinegètics, la utilització de barreres artificials. “Les espècies cinegètiques no són propietat de ningú, el camp no ha de tenir barreres artificials. Cal secundar estructures senyalitzadores com els murs de pedra o les bogues que permeten el passo a totes les espècies, cinegètiques o no”, insisteix Juan Criado, director de conservació de SEU/BirdLife.

D’altra banda, els problemes de la caça se centren en la transformació negativa dels hàbitats, la pressió cinegètica en caça menor, el furtivisme, les malalties que afecten algunes espècies, la pèrdua de puresa genètica i les hibridacions, segons assenyala un dels majors experts en gestió cinegètica, Mario Vargas, en un dels seus assajos sobre la caça.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions