Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El soroll del tràfic augmenta, com ens afecta?

Algunes ciutats espanyoles es troben entre les més sorolloses d'Europa per tràfic rodat

Un de cada quatre europeus suporta un soroll causat pel tràfic rodat superior al legal, segons un recent estudi de l’Agència Europea de Medi ambient (EEA). A Espanya, més del 50% dels seus habitants sofreix aquest problema i, en ciutats com Móstoles o la Corunya, supera el 90%. El soroll del tràfic, un problema en augment en tota Europa, provoca diversos efectes negatius en la salut, el medi ambient i l’economia que podrien reduir-se amb diferents mesures. Aquest article assenyala les principals dades del soroll del tràfic a Europa i a Espanya, com ens afecta i les mesures per reduir-ho.

Soroll del tràfic: principals dades a Europa i a Espanya

Img ruido trafico01
Imatge: Nils van der Burg

Al voltant del 24% de la població europea, més de 125 milions de persones, estaria exposat a nivells de soroll causat pel tràfic rodat superiors als legals. Així ho assenyala el recent informe “Noise in Europe 2014(Soroll a Europa 2014) de l’EEA, que destaca que és la principal causa de contaminació acústica en tots els països de la Unió Europea (UE), tant dins com fora dels nuclis urbans.

Un de cada quatre europeus està exposat a un soroll de tràfic per sobre dels límits legals recomanatsLa Directiva Ambiental del Soroll (END) de 2002 marca en 55 dB Lden (decibels durant el dia, tarda i nit) el límit des del qual es considera un soroll amb efectes negatius per a la salut, el medi ambient i l’economia. Entre els afectats, més de 37 milions estarien exposats a nivells per sobre de 65 dB Lden.

En analitzar el problema per països, s’aprecien diferències significatives. Entre els països els habitants dels quals sofreixen un major soroll del tràfic es troben Bèlgica, Bulgària i Luxemburg: segons les dades enviades a l’organisme comunitari, més del 75% dels seus habitants estarien exposats a aquest problema.

Espanya es trobaria -al costat d’Àustria, Estònia, Irlanda, Lituània, Països Baixos, Polònia, Romania i Suïssa- en el grup de països que van informar que més del 50% dels seus habitants estan exposats a un soroll de la carretera per sobre de 55 dB Lden, en àrees urbanes amb més de 100.000 habitants.

L’informe ofereix una comparativa entre algunes de les principals ciutats europees. La més sorollosa és Luxemburg, amb prop del 100% de la seva població afectada; la més silenciosa és Aalborg (Dinamarca), amb un 1%.

Quant a les ciutats espanyoles, algunes figuren entre les més sorolloses de la UE: Móstoles, amb més del 95%; la Corunya, amb gairebé el 90%; Elx i Donostia-Sant Sebastià, gairebé el 80%; Alcobendas, Castelló de la Plana, León i Pamplona superen el 70%; i entre el 50% i el 70%, Cadis, Vitòria-Gasteiz, València, Badajoz, Salamanca, Burgos i Almeria. Entre les menys sorolloses s’assenyala a Leganés (no supera el 10%), Alacant i Cartagena (no superen el 20%).

L’estudi indica que l’exposició a aquest tipus de soroll augmenta en línies generals, si bé en els nivells més alts és decreixent. Els seus responsables recorden que per 2020 un 80% dels europeus viurà en àrees urbanes i que, per tant, el soroll associat al tràfic rodat serà responsable d’una “fracció significativa” de contaminació ambiental en zones i grups de persones més àmplies. En aquest sentit, com més gran és una ciutat, més soroll de tràfic suporten els seus habitants.

Els autors de l’informe reclamen als Estats membres més dades per fer comparacions més adequades entre països i avaluar amb la major precisió possible la situació i les conseqüències d’aquest problema ambiental.

Com ens afecta el soroll del tràfic

Diversos estudis científics i institucions com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteixen d’una sèrie d’impactes adversos per a la salut, el medi ambient o l’economia, tant directes com a indirectes, relacionats amb l’exposició a nivells persistents o alts de soroll.

El soroll és causa d’estrès, ansietat o depressió, a més d’afectar de forma negativa a la riquesa d’espècies

Entre els relacionats amb la salut es troben reaccions d’estrès, ansietat, depressió, nervis, nàusees, maldecaps, impotència sexual, canvis d’humor, alteracions del somni, dificultats per a la concentració i l’aprenentatge, especialment en nens, etc. La contaminació acústica pot empitjorar factors de risc com la pressió arterial, que poden convertir-se en símptomes clínics com l’insomni o malalties cardiovasculars que augmentarien les taxes de mortalitat prematura, com a hipertensió o atacs al cor.

Cada vegada hi ha més evidència científica sobre els efectes nocius del soroll en la vida silvestre. Moltes espècies depenen de la comunicació acústica per a importants aspectes de la seva vida, com la cerca d’aliments o localitzar a un company. El soroll d’origen humà, com el del tràfic, pot interferir amb aquestes funcions i afectar de forma negativa en la riquesa d’espècies.

Diversos informes comunitaris i d’alguns països han estimat els impactes econòmics del soroll. En 1996, la Comissió Europea (CE) assenyalava en el seu Llibre Verd sobre la política futura de soroll que podria causar unes pèrdues d’entre 13 milions a 30 mil milions d’euros. La reducció del preu de l’habitatge i de les possibilitats d’ús de la terra, l’augment dels costos mèdics i la pèrdua de productivitat laboral per malalties relacionades amb la contaminació acústica se citaven com a principals causes. En el seu informe de 2011 sobre l’aplicació de l’END, la CE estimava en 40 mil milions d’euros anuals el cost del soroll del ferrocarril i del tràfic per carretera en la UE (el 90% relacionat amb turismes i vehicles industrials). A Suècia, el cost social del soroll del tràfic s’ha estimat en gairebé dos mil milions d’euros anuals, a Regne Unit en uns dotze mil milions d’euros anuals i a Suïssa, en uns mil cinc-cents milions d’euros anuals.

Mesures per reduir el soroll del tràfic

Els experts de l’EEA assenyalen diverses mesures per reduir el soroll del tràfic rodat i les seves conseqüències negatives:


  • Millorar l’accés del tràfic urbà, incloent peatonalització, estacionament, controls de càrrega, etc.

  • Promocionar una manera de transport més sostenible, que inclogui vehicles de baixes emissions, més trasllats a peu i amb bicicleta , una xarxa de transport públic bona i accessible, i integrar diverses maneres de transport com les bicicletes públiques o el cotxe compartit.

  • Gestionar el desenvolupament urbà segons plans de mobilitat sostenible.

  • Creació i protecció de zones tranquil·les, especialment per a la protecció d’espècies vulnerables a la contaminació acústica i en hàbitats valuosos com els integrats a la Xarxa Natura 2000.


RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions