Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El xoc de dos satèl·lits deixa un núvol de ferralla còsmica fos de control

Les agències espacials vigilen la trajectòria d'almenys 500 trossos d'enderrocs

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 14deFebrerde2009

Per primera vegada en la història de l’aeronàutica, el dimarts passat dos satèl·lits, un de rus i un altre nord-americà, van col·lisionar. El xoc va desintegrar tots dos aparells i va generar una bombolla d’enderrocs fora de control que podria ser un perill per a altres satèl·lits i fins i tot per a la integritat de l’Estació Espacial Internacional (ISS) i els seus tripulants.

“Dimarts passat, 10 de febrer, a les 19:56 hora de Moscou -17:56 hora espanyola- va tenir lloc un xoc entre l’aparell espacial nord-americà ‘Iridium 33’ i l’aparell militar rus ‘Cosmos 2251’ a una altura d’uns 800 quilòmetres sobre Sibèria”, va explicar el cap de l’Estat Major de les Forces Espacials de Rússia, el general Alexander Yakushin.

Les col·lisions còsmiques entre restes de naus o escombraries espacials no són noves, però els funcionaris de la NASA van assenyalar que aquest és el primer accident que involucra a dos satèl·lits operatius. De moment s’ignora quin dels dos aparells va ser el causant del xoc, però tots els indicis apunten a l’enginy rus.

El “Cosmos 2251” portava diversos anys fora de control. Va ser llançat el 16 de juny de 1993 des del cosmódromo de Plesetsk a bord d’un coet “Cosmos 3M”. Va deixar de funcionar en 1995 o en 1997 -segons les fonts-. És a dir, era escombraries espacials, un dels més de 12.000 objectes i aparells en desús que giren al voltant de la Terra a diferents altures. Pesava prop de 900 quilos i es desplaçava d’oest a est a 28.000 quilòmetres per hora, velocitat necessària per entrar en òrbita.

Quant a l’Iridium “33”, va ser llançat el 14 de setembre de 1997 des del cosmódromo rus de Baikonur en un coet rus “Proton K”. Pesava 560 quilos i girava en l’òrbita polar que li havia estat assignada -de sud a nord al moment del xoc- a la mateixa velocitat que el “Cosmos 2251”. Encara que estava actiu i disposava de motors de maniobra funcionals, els seus responsables no van tenir forma de preveure l’aproximació de l’altre vehicle.

Risc mínim per la ISS

L’impacte va produir un gran núvol format per les restes dels dos vehicles. “Seguim amb cura la trajectòria de més de 500 trossos d’enderrocs que puguin suposar un risc addicional per a altres satèl·lits”, va indicar el tinent de la Marina Charlie Drey, portaveu del Stratcom, Comando Estratègic d’Estats Units que supervisa la Xarxa de Vigilància Espacial.

Per la seva banda, l’Agència Espacial Europea (AQUESTA) va detallar que el xoc havia produït una bombolla d’unes 600 peces soltes que se segueixen movent a uns 7,8 quilòmetres per segon, però que suposen un escàs perill per la ISS. “Si és necessari l’estació està capacitada per dur a terme una maniobra” per eludir els enderrocs, va aclarir el portaveu de la NASA John Yembrick. Els científics de l’agència espacial “han determinat que el risc és molt petit i està dins dels límits acceptables”, va subratllar l’expert.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions