Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els 14 materials fonamentals per al medi ambient

L'impuls de les noves tecnologies ecològiques depèn de matèries primeres concentrades en uns pocs països
Per Alex Fernández Muerza 30 de desembre de 2013
Img aerogeneradores

Els aerogeneradors, les cèl·lules fotovoltaiques o les bateries dels cotxes elèctrics depenen de materials que podrien escassejar en els propers anys. Ho adverteixen diverses institucions europees, que han seleccionat els 14 minerals i metalls “fonamentals” per les conseqüències que per a l’economia i el medi ambient podria suposar la seva falta de proveïment. Els experts comunitaris també apunten diversos problemes del consum excessiu de recursos per als propers anys. Aquest article assenyala les 14 matèries primeres crucials per al medi ambient, els possibles problemes ambientals per als propers anys i com evitar l’escassetat de materials bàsics.

14 matèries primeres crucials per al medi ambient

El desenvolupament econòmic mundial depèn cada vegada més de les noves tecnologies. Els països que posseeixen les matèries primeres utilitzades per aquestes tecnologies tindran, per tant, un avantatge competitiu creixent. Aquests materials “fonamentals” o “crítics” per la seva importància per a l’economia i el medi ambient i la seva possible escassetat de proveïment es redueixen a 14. Així almenys es recull en un informe elaborat per la Comissió Europea (CE). Moltes de les tecnologies ecològiques, com les turbines eòliques, les plaques solars o els cotxes elèctrics, requereixen alguns d’aquests materials.

Xina, Rússia, Congo i Brasil concentren materials fonamentals per al medi ambient
En ordre alfabètic, els materials en qüestió són els següents: antimoni, beril·li, cobalt, fluorita, gal·li, germani, indi, magnesi, metalls del grup del platí (MGP), niobi, tantalio i terres rares. L’Agència Ambiental Europea (EEA) recorda que es concentren sovint en uns pocs països, un factor que augmenta la incertesa dels subministraments futurs i que podria limitar la transició cap a una economia “verda” o baixa en carboni.

Img
Imatge: Comissió Europea

Una part important de la producció mundial procedeix de Xina (antimoni, fluorita, gal·li, germani, grafit, indi, magnesi, terres rares i wolframi), Rússia (MGP), República Democràtica del Congo (cobalt i tantalio) i Brasil (niobi i tantalio). L’informe de la CE ofereix un mapamundi que posiciona els 14 materials. El problema de la concentració de la seva producció s’agreuja, en molts casos, perquè són molt difícils de substituir per altres materials i perquè els seus índexs de reciclatge són molt baixos.

Possibles problemes ambientals per als propers anys

L’extracció de recursos naturals i materials bàsics augmentarà fins a nivells “sense precedents coneguts” en els propers anys i, amb això, les pressions sobre els ecosistemes, segons les estimacions realitzades pels experts de l’EEA. Aquest problema podria ser encara més greu per a la Unió Europea (UE), molt depenent de les importacions de molts materials, entre ells més de la meitat del seu subministrament de minerals i productes metàl·lics, i de l’energia fòssil.

Els materials crítics no són l’única preocupació per als anys esdevenidors. El creixement econòmic mundial es preveu que continuarà en les properes dècades, recorda l’EEA. S’espera que les economies emergents d’Àsia exerceixin un paper cada vegada més gran. Índia i Xina podrien representar gairebé la meitat de la producció mundial en 2050. La població de classe mitjana global (associada amb els nivells de consum per càpita elevats) creixerà molt ràpid. S’estima que passaran del 27% de la població mundial actual (7.000 milions de persones) a gairebé el 60% dels 8,4 milions de persones que viuran al planeta en 2030.

La demanda d’energia també augmentarà en les properes dècades i podria ser un altre greu problema ambiental i econòmic. Per exemple, la ràpida transformació econòmica de Corea del Sud ha provocat l’increment del seu consum de petroli per càpita més de 25 vegades en l’últim mig segle. Si Brasil, Xina, Índia i Indonèsia repliquen aquest model de desenvolupament amb unes poblacions molt més grans, l’augment de la demanda mundial d’energia serà enorme. No obstant això, alguns països han demostrat que un creixement econòmic sense disparar el consum d’energia és possible. L’impuls de les energies renovables i l’eficiència energètica serien algunes de les claus.

L’augment de la riquesa i les poblacions en creixement impulsaran la demanda de carn, que intensificarà la competència global pels recursos escassos de terres. Els responsables de l’EEA assenyalen l’increment “espectacular” d’adquisicions transnacionals a gran escala de la terra en els últims anys. La producció de bioenergia també creixerà en els propers anys. Ambdues tendències poden significar que boscos i altres hàbitats es converteixin en terres de cultiu. El canvi climàtic també està augmentant la pressió sobre els ecosistemes, i si se superen determinats llindars, les conseqüències podrien ser devastadores.

Com evitar l’escassetat de materials bàsics

Els experts comunitaris assenyalen diverses mesures necessàries per evitar l’escassetat de proveïment dels materials i recursos naturals “crítics”:

  • Millorar la informació, transparència i difusió de les dades mundials sobre matèries primeres.
  • Recolzar les pràctiques sostenibles sobre l’ús del sòl i de la resta de recursos naturals a tot el món.
  • Promoure recerques que aconsegueixin alternatives a matèries primeres fonamentals i augmentin l’eficiència en tot el cicle de vida productiu.
  • Adoptar mesures per augmentar els nivells de reciclatge de matèries bàsiques i dels productes que les continguin.