Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els aiguamolls degradats triguen 30 anys a restaurar-se

L'acció humana va destruir prop de la meitat de l'extensió mundial d'aquests ecosistemes al llarg del segle XX

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 30deAbrilde2012

Els aiguamolls degradats triguen una mitjana mínima de 30 anys a recuperar la seva estructura i funcionament, mentre que els aiguamolls de nova creació requereixen, aproximadament, el mateix període de temps fins a arribar a ser autosuficients. Són dos de les conclusions obtingudes pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) després d’analitzar l’evolució en la recuperació de 621 aiguamolls de tot el món.

“Cada indicador de recuperació evoluciona de forma diferent. Es recuperen abans els fluxos d’aigua que la comunitat biològica i aquesta abans que els cicles biogeoquímics, però les condicions mínimes de viabilitat s’aconsegueixen quan s’estructura la comunitat biològica vegetal, la qual cosa sol trigar uns 30 anys”, va explicar l’investigador de l’Institut Pirinenc d’Ecologia del CSIC Francisco Comín, que ha participat en el treball. Els aiguamolls són uns dels ecosistemes més productius que existeixen al planeta, no obstant això, l’acció humana va destruir aproximadament la meitat de la seva extensió mundial al llarg del segle XX, va recordar el CSIC.

La recerca, publicada en la revista “PLoS Biology”, es basa en l’anàlisi de les dades disponibles de la biologia, la hidrologia i la bioquímica de 621 aiguamolls (entre els quals s’inclouen turberas, manglars, planes d’inundació, saladars i llacunes) del món, tant restaurats com de nova creació; i la comparació amb altres 556 aiguamolls de referència. En molts casos, la informació existent es remunta a més de 100 anys, va assenyalar l’organisme públic de recerca. Comín va precisar que és impossible recuperar el 100% de les característiques d’un aiguamoll, “ja que la naturalesa no passa dues vegades pel mateix estat, però sí pot aconseguir-se una reparació reeixida amb característiques que, encara que no siguin iguals que les inicials, sí compleixen la mateixa funció”.

Entre les troballes obtingudes per la recerca del CSIC destaca que els aiguamolls de major grandària (amb una extensió superior a un quilòmetre quadrat) es van recuperar abans que els més petits. De la mateixa manera, aquells situats en climes càlids i tropicals també van experimentar una restauració més ràpida que els de ambients freds, que les seves característiques de referència no s’aconsegueixen abans dels 50 anys. Per la seva banda, les masses d’aigua connectades a altres règims hidrològics majors van recobrar els seus nivells biològics i bioquímicos originals després de 20 anys i 30 anys respectivament. Per contra, els aiguamolls aïllats no han aconseguit aconseguir el nivell d’origen en aquestes variables després de 50 anys. Per això, Comín recomana “investigar noves estratègies i tècniques de restauració que accelerin la recuperació de les funcions i serveis dels aiguamolls”.

Les universitats de Califòrnia en Berkeley i la de Stanford (ambdues a Estats Units) han dirigit el treball del CSIC. També s’ha comptat amb la col·laboració del Museu Nacional d’Història Natural de París (França).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions