Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els científics solament poden analitzar un 20% de la informació registrada sobre el clima

La resta de les dades climàtiques no estan accessibles en format digital

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 22 de Juliol de 2011

Resulta necessari conèixer què va ocórrer en el passat més recent per afrontar millor variacions en el clima com les provocades per l’escalfament global. No obstant això, la comunitat científica solament pot accedir i analitzar un 20% de la informació registrada sobre el clima, ja que la resta de les dades climàtiques no es troben accessibles en format digital, segons una recerca liderada per la Universitat Rovira i Virgili (URV).

A Europa existeixen dades climàtiques que es remunten al segle XVII, però “ni tan sols un 20% de la informació registrada en el passat està disponible per a la comunitat científica”, va assegurar Manola Brunet, autora principal de l’estudi i investigadora del Centre per al Canvi Climàtic en la URV. Aquesta situació s’agreuja en continents com Àfrica o Sud-amèrica, on l’observació meteorològica no va començar fins a mitjan segle XIX. L’estudi, publicat en “Climate Research”, posa de manifest la necessitat de la recuperació urgent de tota la informació registrada en suports peribles.

“No desxifrar els missatges que tanquen els registres climàtics del passat comportarà perjudicis socioeconòmics, ja que serem incapaços d’afrontar els impactes actuals i futurs associats al canvi climàtic i a un món més càlid”, va afirmar Brunet. Espanya, al costat d’Estats Units, Canadà, Holanda i Noruega, forma part del reduït grup de països que permet un accés parcial a les dades històriques del clima. La resta del món no posa aquestes dades a la disposició de la comunitat científica o del públic general, malgrat les recomanacions de l’Organització Meteorològica Mundial (WMO).

Per superar les traves polítiques i legals que representa la reduïda accessibilitat actual, “els governs, en el si de l’Organització de les Nacions Unides, haurien d’adoptar una resolució que contemplés obrir les dades històriques del clima”, va suggerir la investigadora. Els serveis meteorològics de tots els països s’enfronten a la tasca titànica de digitalitzar tota la informació climàtica històrica, registrada en paper i emmagatzemada en arxius, biblioteques i centres de recerca. Aquesta disparitat de suports dificulta l’accessibilitat, com també ho fa la finalitat amb la qual va ser creat el propi servei meteorològic.

La ciència del clima (que estudia el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió, no la predicció meteorològica) s’ha convertit en la gran “damnificada”, en comptar amb escassos recursos econòmics que permetin digitalitzar les dades, desenvolupar-los i homogeneïtzar-los, va apuntar Brunet. No obstant això, en alguns països europeus, Estats Units i Canadà, els serveis climàtics sí tenen un paper destacat. Gràcies a ells es van explicar i es van posar en context l’ona de calor del passat estiu en l’est d’Europa i les elevades temperatures que es van registrar en el vell continent en 2003. “Si comptéssim amb totes les dades històriques registrats, podríem avaluar amb major fiabilitat amb quina freqüència poden ocórrer aquests fenòmens en el futur”, va indicar la investigadora.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions