Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els delictes ambientals que més danyen al planeta

Els delictes contra el medi ambient financen el crim organitzat i empobreixen als països en desenvolupament, segons Nacions Unides i la Interpol
Per Alex Fernández Muerza 28 de agost de 2014
Img delitos ambientales marfil hd

Destrucció de boscos, caça d’espècies en perill com l’elefant , contaminació incontrolada per l’abocament de productes tòxics… Els delictes ambientals no solament danyen el planeta sinó que a més financen activitats delictives i terroristes i frenen el desenvolupament dels països pobres. Així ho destaquen Nacions Unides i la Interpol, que ofereixen les principals dades sobre els crims i criminals ambientals. Aquest article assenyala els delictes més greus contra el medi ambient, les pitjors bandes de crims ambientals i les recomanacions contra aquest problema.

Els delictes més greus contra el medi ambient

Els delictes contra el medi ambient, valorats en 159.000 milions d’euros anuals, contribueixen a finançar el crim organitzat i els grups terroristes a nivell internacional i amenacen la seguretat i el desenvolupament sostenible de moltes nacions en tot el planeta. És una de les principals conclusions de l’informe La crisi de delictes contra el medi ambient“, del Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA) i l’Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol).

Els delictes contra el medi ambient, valorats en 159.000 milions d’euros anuals per Nacions Unides i Interpol
Entre els principals delictes ambientals destaca la tala de boscos, la caça, el comerç d’animals, la pesca, la mineria i l’abocament de residus tòxics realitzats de forma il·legal. A més dels seus danys immediats en el medi ambient, provoquen pèrdues a les economies en desenvolupament de milers de milions d’euros que “solament serveixen per omplir les butxaques de delinqüents”, apunten els responsables del PNUMA.

La tala il·legal i els delictes forestals mouen entre 22.000 i 75.000 milions d’euros a l’any, és a dir, entre el 10% i el 30% del comerç mundial de fusta. En alguns països tropicals el problema seria fins i tot pitjor, ja que s’estima que entre el 50% i el 90% de la fusta prové de fonts il·legals o ha estat talada de forma il·legal. Entre el 62% i el 86% dels 33,5 milions de tones de fusta tropical que importen Estats Units (EUA) i la Unió Europea (UE) infringeixen la llei. Les xarxes d’empreses fictícies o les plantacions que canalitzen aquest recurs natural il·legalment aconsegueixen evitar molts dels controls duaners.

El carbó pot semblar un element innocent, fins que es llegeix l’informe. El 90% de la fusta consumida a Àfrica s’utilitza per a llenya i carbó vegetal. El seu comerç no regulat implica una pèrdua d’ingressos d’almenys 1.400 milions d’euros anuals als països africans. L’augment de la població farà que la demanda de carbó es tripliqui com a mínim en les properes tres dècades. A més de generar greus impactes ambientals com a desforestació o contaminació, augmentarà de forma considerable el poder adquisitiu de les bandes de contraban i organitzacions terroristes.

El comerç il·legal de fauna i flora silvestres per a productes farmacèutics, aliments, mascotes i medicines o ornaments tradicionals s’estima entre 5 a 17 milions d’euros anuals. Alguns casos són molt cridaners. Cada any es maten entre 20.000 a 25.000 elefants a Àfrica. L’ivori pot aconseguir als mercats asiàtics un valor d’entre 123 a 140 milions d’euros. Així mateix, el comerç il·legal de grans simis és generalitzat. Entre 2005 a 2011 es calcula que s’han perdut uns 22.000 grans simis.

Les pitjors bandes de crims ambientals

Algunes de les bandes que cometen delictes ambientals obtenen beneficis milionaris. Els grups en països africans amb conflictes en curs estarien guanyant entre 83 i 216 milions d’euros anuals a partir del comerç il·legal de carbó. En concret, hi ha un grup en l’est d’Àfrica que estaria embutxacant-se entre 28 i 42 milions d’euros a l’any.

Els grups que trafiquen amb vida silvestre i productes de fusta també obtenen grans ingressos. Les organitzacions que extreuen l’ivori d’elefant en la subregión d’Àfrica central estarien guanyant entre tres i nou milions d’euros cada any, provocant una reducció significativa de les poblacions d’elefants. L’ivori també proporciona importants guanys als grups de milícies en la República Democràtica del Congo (RDC) i la República Centreafricana.

Com a aspectes positius, l’informe assenyala l’augment de la conscienciació i la resposta davant la “creixent amenaça global” d’aquests delinqüents ambientals, i cita alguns casos d’èxit. La desforestació en l’Amazònia brasilera va aconseguir el seu nivell més baix en 2012 des que van començar a vigilar-se els boscos en 1988. L’ús d’imatges per satèl·lit, les operacions policials o la participació dels pobles indígenes s’apunten entre les raons principals. En 2013, l’Operació Emplomo d’Interpol es va confiscar de l’equivalent a 19.500 camions plens de fusta i productes de dita material per valor d’uns 30 milions d’euros a Costa Rica i Veneçuela. En 2012, es va condemnar a vuit anys de presó a un traficant de fusta a Indonèsia que va desviar als seus comptes 95 milions de dòlars, demostrant que la recerca del blanqueig de diners és efectiva contra els delictes ambientals. El passat mes de juny, l’Operació Wildcat va aconseguir confiscar-se de 240 quilos d’ivori d’elefant i 660 detencions en cinc països de l’Àfrica oriental.

Recomanacions contra els delictes ambientals

Els experts del PNUMA i la Interpol reclamen un major esforç en proporció a l’escala d’aquests delictes ambientals. Per a això ofereixen les següents recomanacions:

  • Reconèixer les múltiples dimensions de la delinqüència ambiental i el seu greu impacte en el medi ambient i el desenvolupament sostenible, especialment el dels països en desenvolupament.
  • Recolzar l’execució d’una legislació ambiental exigent i de mesures específiques contra el comerç il·legal, amb una major coordinació internacional i intercanvi d’informació.
  • Fomentar els programes de mitigació de la pobresa i l’ajuda al desenvolupament.
  • Promoure campanyes de sensibilització dels consumidors.