Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els deu pitjors desastres ambientals d’Espanya

Els ciutadans han de ser conscients de les conseqüències dels desastres ambientals per intentar combatre'ls

Img algarrobico hd Imatge: Pablo F.J.

Construcció d’infraestructures amb alt impacte ambiental, desastres naturals amb conseqüències catastròfiques que podien haver-se evitat, incendis forestals greus… Són alguns dels desastres ambientals soferts a Espanya en les últimes dècades. Conèixer-los és el primer pas per ser conscients de les seves conseqüències i impulsar les mesures necessàries per combatre’ls. Aquest article assenyala i explica, en ordre alfabètic, els deu pitjors desastres ambientals ocorreguts al nostre país.

1. Autopistes “fantasma”

Img
Imatge: Pablo F.J.

Autopistes i carreteres de pagament que no han complert les expectatives o fins i tot s’han convertit en “fantasmes” per no utilitzar-se. A més de balafiar milions d’euros, la seva construcció per tot el país han suposat un considerable impacte ambiental, l’ús de matèries primeres i energia desaprofitada i el fre a altres tipus de transport més sostenible.

2. Vessi tòxic en Aznalcóllar

Els incendis forestals han augmentat a Espanya en els últims anys i en la seva major part són provocatsEl 25 d’abril de 1998 la bassa d’emmagatzematge de residus perillosos de la mina de pirita d’Aznalcóllar (Sevilla) es trencava i causava una riuada de sis milions de metres cúbics d’aigües àcides i llots tòxics. L’abocament va afectar al riu Guadiamar i va arribar fins als limítrofs de l’Espai Natural de Doñana. Diverses tones de peixos van morir i la zona afectada va quedar contaminada durant anys. Científics i organitzacions ecologistes recorden que encara queden a Espanya aquest tipus de basses i que podrien sofrir un accident similar a qualsevol moment.

3. Hotel L’Algarrobico

L’Hotel L’Algarrobico va començar a construir-se en 2003 a la platja del mateix nom, situada a quatre quilòmetres de Carboneras (Almeria), al Parc Natural del Cap de Gata-Níjar. Aquesta edificació és un dels exemples més visibles de la destrucció de la costa espanyola i de vulneració de la Llei de Costas, reformada l’any passat amb fortes crítiques des de diversos àmbits ambientals i institucionals.

4. Incendi en la central nuclear de Vandellós

El 19 d’octubre de 1989 la central nuclear de Vandellós (Tarragona) sofria un incendi a la zona de turbines després d’una fallada mecànica. Segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l’accident va causar un “incident important” (nivell 3 en l’escala INES). Encara que sense víctimes ni emissió de radioactividad a l’exterior, va provocar el seu tancament definitiu davant l’elevat cost de les mesures per corregir les seves irregularitats.

5. Incendi en La Gomera

Els incendis forestals han augmentat a Espanya en els últims anys i en la seva major part són provocats, segons diversos informes. Un dels incendis més impactants per les seves conseqüències va ser el de la illa canària de la Gomera. Iniciat el 4 d’agost de 2012, va afectar al 11% de la seva superfície i va obligar al desallotjament de la quarta part de la seva població. El foc va cremar més de 750 hectàrees del Parc Nacional de Garajonay.

6. Marea negra del Prestige

El 19 de novembre de 2002 el petrolier Prestige s’enfonsava enfront de les costes gallegues i ocasionava un greu abocament de cru. No ha estat l’única marea negra ocorreguda en la costa de Galícia (Polycommander en 1970, Urkiola en 1976, Andrios Pàtria en 1978, Casón en 1987, Mar Egeo en 1992), i els experts assenyalen que, mentre no es compleixin les normatives i recomanacions de seguretat per a aquests grans bucs, tampoc serà l’última.

7. Mineria a cel obert en Laciana (León)

Les explotacions mineres a cel obert causen un greu impacte ambiental. Un dels exemples més evidents és el de les mines de la comarca lleonesa de Laciana. L’entorn és refugi d’óssos bruns i urogallos, entre altres espècies amenaçades, i és Lloc d’interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). En 2011 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va condemnar a Espanya per incomplir les directives ambientals en aquestes mines.

8. Riuada del Càmping de Biescas

Les conseqüències catastròfiques dels desastres naturals han augmentat a tot el món durant els últims anys. Els experts apunten com a principals causes l’impacte de l’ésser humà en la naturalesa i les decisions incorrectes, com construir en zones de perill. Un dels exemples més destacats és la riuada soferta en el càmping Les Neus de Biescas (Osca). El 7 d’agost de 1996 una gran tempesta va provocar una riuada que va provocar 87 víctimes mortals. El càmping es trobava en una zona de risc, motiu que hauria d’haver impedit la seva instal·lació.

9. Sequera de 1990

La sequera de 1990, que es va allargar fins a 1995, va ser una de les pitjors ocorregudes en les últimes dècades a Espanya. Els científics recorden que la sequera és un fenomen natural cíclic que afecta en major o menor mesura a tots els països. Per combatre sequeres extremes és necessari ser conscient d’això i disposar d’infraestructures i de mesures administratives adequades per gestionar-les.

10. Terratrèmol a Lorca

La localitat murciana de Lorca sofria l’11 de maig de 2011 un terratrèmol que va causar la mort a nou persones i quantiosos danys materials. Aquest tràgic desastre natural va posar en evidència que el nostre país, encara que no és una zona d’alta sismicitat, no està lliure de possibles terratrèmols. Els experts recomanen construir tenint en compte les zones de risc, aplicar mesures antisismicidad i conscienciar a la població amb plans d’actuació davant possibles terratrèmols.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions