Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els embornals oceànics de carboni poden ajudar a reduir un 25% els gasos causants del canvi climàtic

L'ONU demana als governs que prenguin mesures urgents per mantenir i rehabilitar aquests ecosistemes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 16deOctubrede2009

La recuperació dels grans embornals naturals de l’oceà (prades submarines, marismas i boscos de manglar) pot ajudar a reduir, juntament amb el fre a la desforestació, un 25% les emissions de CO2 necessàries per evitar les conseqüències més “perilloses” del canvi climàtic. Aquesta conclusió ha estat donada a conèixer per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) en un informe en el qual ha pres parteix el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Aquest treball també insta als governs a crear un fons d’inversió i a prendre mesures urgents per mantenir i rehabilitar els embornals.

El document “Carboni Blau: el paper dels oceans saludables en la captura de carboni”, presentat per l’ONU durant el National Marine Month a Sud-àfrica, assenyala que aquests ecosistemes marins capturen i emmagatzemen una quantitat de diòxid de carboni equivalent a la meitat de les emissions anuals del sector del transport a tot el món. L’informe adverteix que, en l’actualitat, aquests embornals desapareixen a un ritme set vegades major que fa 50 anys. Es calcula que cada any es perd entre el 2% i el 7% d’aquests embornals naturals.

“Sabem que els canvis en l’ús del territori formen part del repte que representa el canvi climàtic. Tal vegada menys coneguda sigui la pèrdua global del que solem cridar embornals de carboni blau, com els manglars i les prades marines, que, de fet, contribueixen de forma important a l’augment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle derivat de la destrucció dels ecosistemes”, assenyala l’investigador del CSIC Carlos Duarte, un dels líders de la iniciativa. Duarte recordava en un article publicat el passat mes de juny per la revista “PNAS” que el 58% de les prades submarines del planeta es troba en declivi i que cada 30 minuts es documenta la pèrdua d’una d’aquestes prades de la grandària d’un camp de futbol al món.

Aquest informe també destaca que l’emmagatzematge de diòxid de carboni en els oceans pot perdurar durant mil·lennis, enfront de l’emmagatzematge de carboni a la terra, on el CO2 només pot romandre retingut durant dècades o segles. A més de resultar claus en la lluita contra el canvi climàtic per la seva capacitat de segrestar CO2, produir oxigen, reciclar contaminants i protegir la línia de costa i la biodiversitat, aquests ecosistemes marins nodreixen a prop de 3.000 milions de persones, i proporcionen el 50% de la proteïna animal, així com minerals, a uns 400 milions de persones dels països més empobrits del món.

“Sabíem que els ecosistemes marins constituïen actius multimilionaris relacionats amb sectors com el turisme, la defensa de la costa, les pesqueres i els serveis de purificació d’aigua; ara es revelen com els aliats naturals contra el canvi climàtic”, assegura el director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Mitjos Ambient, Achim Steiner.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions