L’ésser humà pot desenvolupar l’ecolocación, una forma d’explorar l’entorn mitjançant senyals acústics característica d’animals com els dofins i les ratapinyades. Així, l’emissió de determinats espetecs de llengua ajuda a identificar els objectes d’al voltant sense necessitat de veure’ls, alguna cosa especialment útil per a les persones cegues, afirma un treball científic dut a terme per un equip d’investigadors de la Universitat d’Alcalá d’Henares (UAH).
“Els humans podem rivalizar amb les ratapinyades en la capacitat d’ecolocación o biosónar sota certes circumstàncies”, va assenyalar Juan Antonio Martínez, autor principal de l’estudi, al Servei d’Informació i Notícies Científiques (SINC). L’equip de Martínez ha iniciat una sèrie d’estudis pioners al món per poder usar la capacitat infrautilizada d’ecolocación que té l’ésser humà.
En el primer treball sobre aquest tema s’analitzen les propietats físiques de diversos sons i es proposa el més efectiu per al seu ús en l’ecolocación. “El so gairebé ideal és el ‘clic’ palatal, un espetec que s’origina posant la punta de la llengua en el vel del paladar, just darrere de les dents, i realitzant un moviment ràpid cap a enrere, encara que és freqüent fer-ho erròniament cap avall”, va explicar Martínez.
Els “clic” palatals “tenen una forma molt similar als sons que emeten els dofins -canviant l’escala-, encara que aquests animals tenen òrgans adaptats i poden fer 200 ‘clics’ per segon i nosaltres només tres o quatre”, va indicar l’investigador. Amb l’ecolocación, “que és tridimensional i permet travessar materials que són opacs a la radiació visible”, es pot mesurar la distància d’un objecte pel temps que transcorre entre l’emissió d’una ona acústica i la recepció del ressò o l’ona reflectida en aquest objecte.
Dues hores diàries d’entrenament
Fins ara algunes persones invidents havien après l’ecolocación de forma autodidacta. “Amb dues hores al dia durant un parell de setmanes es pot distingir si tens un objecte davant, i en altres dues setmanes, diferenciar els arbres d’una vorera”, va afirmar Martínez. Per aprendre a emetre, rebre i interpretar els sons, els científics estan desenvolupant un mètode amb una sèrie de protocols.
Els investigadors ja estan treballant perquè una persona sorda i cega pugui utilitzar en el futur aquest mètode, perquè els ressons es perceben no només a través de l’oïda, sinó també mitjançant vibracions que arriben a la llengua i als ossos/ossos. “Per a aquest tipus de persones en particular, i per a qualsevol en general, seria una nova forma de percebre el món”, va apuntar l’investigador.
Una altra de les línies de recerca se centra a establir els límits biològics de la capacitat d’ecolocación en humans, “i els primers resultats indiquen que la resolució detalladament podria rivalizar fins i tot amb la pròpia vista”. De fet, els investigadors van començar distingint que tenien a una persona davant, però ara ja poden detectar alguns òrgans interns, com els ossos/ossos, i fins i tot “certs objectes de l’interior d’una bossa”, va detallar el científic.
Les possibilitats que s’obren amb el desenvolupament de l’ecolocación humana són enormes. Aquesta tècnica seria molt pràctica no només para persones invidents, sinó també per a professionals com els bombers (podrien localitzar els buits de les sortides entre el fum) i els equips de rescat, o simplement per a una persona perduda entre la boira. La millor comprensió dels mecanismes mentals de l’ecolocación també podria contribuir a dissenyar noves tecnologies d’imatge mèdica o escáneres que aprofitessin la gran capacitat de penetració dels “clics”.
