Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els insectes representen el 70% dels animals coneguts en el planeta

A Logronyo ha començat un curs d'iniciació a l'estudi d'aquest grup animal

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 19deJunyde2003

Representen més del 70% dels animals coneguts, estan presents en tots els ecosistemes terrestres i són essencials per a la vida de nombroses espècies. Són els insectes, unes “bestioles” poc coneguts i generalment molestos per a la majoria. Aquests dies la Casa de les Ciències de Logronyo, en col·laboració amb l’Associació per al Desenvolupament de la Biologia a La Rioja (ADEBIR), imparteix un curs d’iniciació a l’estudi d’aquest grup animal, “el més gran i divers que existeix”.

Els seus tres parells de potes i la presència d’un parell d’antenes, per minúscules que siguin, caracteritzen a aquests animals de cos dividit en tres parts (cap, tòrax i abdomen) i dotats, en la major part dels casos, d’ales voladores. Es coneixen unes 800.000 espècies diferents en tot el planeta i cada any es descobreixen diversos milers més. “Entre els insectes existeix una diversitat molt elevada -explica Ignacio Pérez Moreno, vicepresident d’ADEBIR- i això fa que les seves funcions ecològiques, dins dels ecosistemes en els quals habiten, siguin també molt variades”.

Aquestes funcions estan relacionades de manera directa amb la mena d’alimentació de cada espècie. Així, les que s’alimenten de pol·len i nèctar contribueixen a la pol·linització de les plantes, fins a tal punt que a vegades, com ocorre amb algunes orquídies, la forma i color de la flor simula la de l’insecte, en aquest cas una abella, per a atreure a l’animal.

Altres insectes s’alimenten de cadàvers, contribuint a la seva descomposició, o d’excrements (copròfags), amb la qual cosa afavoreixen el cicle dels nutrients i eviten que les deposicions s’acumulin. N’hi ha depredadors que devoren a altres congèneres, paràsits, i tetines de sang, com els mosquits (només les femelles piquen). Algunes arnes prefereixen ingerir llana i unes altres troben el seu festí en la farina del rebost o, com els corcs, en els cereals i els llegums.

Un nombrós grup d’insectes s’alimenta de plantes (fitòfags), de manera que ajuden a controlar l’expansió dels diferents vegetals. Al seu torn, són capturats per altres animals insectívors, de manera que l’ecosistema tendeix a equilibrar-se. No obstant això, quan les condicions naturals són alterades, com ocorre amb els cultius controlats per l’home, algunes espècies es veuen més afavorides que unes altres i poden arribar a constituir una plaga. Això succeeix quan el nombre d’individus supera determinat llindar i causa danys severs en les plantacions.

“Sense els insectes -assenyala Ignacio Pérez- desapareixerien moltes plantes lligades a ells i també ocells, rèptils, amfibis, artròpodes i alguns mamífers que s’alimenten d’ells, i que al seu torn són aliment d’uns altres”.

Vida curta

Una altra característica dels insectes és la curta durada que sembla tenir la seva vida. En la seva fase adulta solen viure entre un dia i un parell de mesos, tan sols el temps necessari per a reposar forces i reproduir-se. Fins i tot hi ha espècies, com la papallona de la seda, que només es dediquen a apariar-se. Ni tan sols s’alimenten, ja que tenen l’aparell bucal atrofiat.

No obstant això, la seva vida immadura pot ser molt llarga. La cigarra, per exemple, passa 17 anys en estat de larva, encara que la seva vida com a adult sigui molt més curta. Alguna cosa semblança succeeix amb les denominades “efímeres”, que poden romandre en fase larvària fins a tres anys, mentre que com a adultes a penes resisteixen unes hores.

Molts insectes passen en forma d’ou o en període de larva l’hivern. Es tracta d’una estratègia que els permet sobreviure millor que en estat adult, ja que en ser animals de sang freda no poden regular la seva temperatura. A vegades segreguen un capoll al seu voltant, o construeixen un estoig en el qual refugiar-se, com ocorre amb algunes larves que viuen en l’aigua. Uns altres romanen inactius durant el període de fred, ocults en algun amagatall on és difícil localitzar-los.

Bioindicadors

Els insectes formen part fonamental de la major part dels ecosistemes que coneixem, des dels deserts fins a les selves pluvials, i constitueixen un element essencial de la biodiversitat.

A més de les seves funcions ecològiques, “els insectes ens poden donar idea de la qualitat ambiental d’un determinat lloc, de l’estat d’un bosc o de si una formació vegetal ha seguit la seva evolució natural o ha estat més o menys alterada per l’home”, explica Ignacio Pérez. Així, per exemple, hi ha espècies que s’alimenten de fusta morta (saproxílicos), per la qual cosa la seva presència sol indicar que ens trobem en un bosc madur, d’una certa edat, en el qual hi ha exemplars vells i s’ha aconseguit cert equilibri.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions