Els murmuris de la Terra

L’infrasò és una ona acústica de molt baixa freqüència, inferior als 20 hertz, per la qual cosa es troba fora de l’espectre acústic humà. Els científics han descobert que terratrèmols, huracans, tsunamis, devessalls o tornados generen els seus propis i diferenciats infrasons. Aquest fet obre així les portes a possibles tècniques que identifiquin aquests sons fins al punt de poder avançar-se als desastres que els emeten.

Els experts compten amb sistemes de detecció cada vegada més precisos, desenvolupats en gran part gràcies a la Comissió Preparatòria per a l’Organització del Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears (CTBTO en les seves sigles angleses), els sensors instal·lats de les quals per tot el món des de 1996 tracten de detectar detonacions nuclears no autoritzades. En aquest sentit, gràcies a aquesta xarxa monitorada, es va poder demostrar en 2004 que un suposat test nuclear a Corea del Nord va ser en realitat l’esclat d’un tren carregat d’explosius.

Investigadors de la NOAA afirmen haver detectat senyals de tornados fins i tot amb 30 minuts d’avançament

Un sistema similar de sensors en xarxa està sent utilitzat per exemple en l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), dependent del govern d’Estats Units, per registrar els infrasons ocults en les variacions de la pressió de l’aire abans de produir-se un tornado. L’objectiu dels seus responsables és aconseguir, després de l’anàlisi d’aquestes dades, sistemes d’alerta amb una mitjana de 10 minuts d’antelació, encara que afirmen haver detectat senyals de tornados fins i tot amb 30 minuts d’avançament.

Els successos volcànics són també una altra línia interessant de recerca. A la Universitat d’Hawaii creuen que un sistema de detecció d’infrasons podria ser molt útil per predir les columnes de fum i pols que escupen els volcans, i que poden aconseguir més de 9.000 metres d’altura. Aquestes bocanadas podrien ser així evitades pels avions, allunyant-se de les seves fatals conseqüències.

Poden els animals predir desastres?

Alguns animals utilitzen aquests infrasons com a sistema de comunicació a grans distàncies. Cocodrils, hipopòtams o balenes emeten en aquestes freqüències, especialment idònies per viatjar per l’aigua. En aquest sentit, els “cants” de les balenes blaves poden aconseguir milers de quilòmetres sota el mar.

Però no només els animals aquàtics es valen d’aquests sons. Per exemple, els elefants emeten unes trucades amb una potència similar a un concert de música, encara que en una freqüència inaudible per a l’ésser humà. Així, diverses recerques com a la Universitat de Cornell o en l’Institut Tecnològic de Massachussets estan tractant de conèixer més sobre els sons d’aquests paquidermos.

Ara bé, una altra qüestió és demostrar científicament si hi ha animals que tenen la capacitat de detectar els infrasons emesos per desastres naturals i poder tenir la capacitat d’escapar d’ells. Ja des de l’antiguitat es recullen cròniques sobre animals que haurien escapat abans d’un terratrèmol, i fins i tot en l’antiga Xina o Japó s’utilitzava a certs animals per tractar de predir aquest cataclisme. Per exemple, després del tsunami d’Àsia de 2004, es van sentir testimoniatges de gossos que haurien fugit, animals de zoo que s’haurien reclòs en els seus refugis, o elefants que haurien trencat les seves cadenes per escapar a zones elevades.

No obstant això, els investigadors no tenen proves convincents que tals proeses siguin reals. Per exemple, Caitlin O’Connell-Rodwell, científica de la Universitat de Stanford i centrada en l’estudi dels elefants al Parc Nacional d’Etosha, a Namíbia, ha vist evidències que aquests animals poden sentir la proximitat de grans tempestes, alguna cosa molt diferent a poder notar un tsunami. De fet, recorda, una rajada que estava sent controlada via satèl·lit al Parc Nacional de Yala, a Sri Lanka, no es va moure en absolut.