Els oceans van camí de convertir-se en deserts sense vida. La distribució de la biodiversitat marina s’altera i hi ha cada vegada més zones mortes. Els seus principals culpables: el canvi climàtic, l’excessiu ús de fertilitzants o a les emissions de diòxid de carboni (CO2). Els científics alerten de les desastroses conseqüències per a la vida marina i els éssers humans si continuen aquests impactes ambientals. Per això, demanen més suport contra aquests problemes generats per l’ésser humà. Els consumidors poden ajudar a millorar la precària situació dels oceans mitjançant uns hàbits de consum ecològics.
Aigües cada vegada més calentes
La temperatura és decisiva en la distribució de la major part de les espècies marines. Altres factors, com la contaminació o la sobrepesca, no tindrien un pes tan important. Així ho assenyala un estudi publicat en Nature, les conseqüències del qual per a la vida oceànica i els éssers humans podrien ser desastroses.
Els responsables de l’estudi, un equip internacional de biòlegs, expliquen les possibles conseqüències. Segons el primer signant de l’article, Derek Tittenson, de la Universitat Dalhousie (Canadà), des de 1899 la temperatura mitjana de l’oceà ha pujat un 0,38º C. Aquesta petita variació afecta ja al comportament d’espècies que han començat a moure’s cap a altres latituds.
Si la temperatura augmenta en dos graus en 2050, l’ordre actual de les espècies marines es trencaràSi com s’espera, el canvi climàtic augmenta la temperatura en dos graus per intervinguts d’aquest segle, l’ordre actual de les espècies marines es trencarà. Les espècies d’aigües més calentes es multiplicaran i els de aigües més fredes disminuiran. Els éssers vius que no poden desplaçar-se, com els corals, ho tindran encara pitjor. El 90% d’aquests éssers viu amb 32 graus, però si es passa a 34, moltes d’elles no sobreviuran. Si desapareixen els esculls de coral, els peixos que viuen en ells correran la mateixa sort, i els seus depredadors es quedaran sense aliment.
El desequilibri afecta a tota classe d’espècies, incloses a les més petites, però no per això menys importants. Els responsables de l’estudi han descobert que la concentració en l’aigua de fitoplàncton disminueix en un 1% cada any. Aquesta classe d’alga microscòpica marina és vital en l’aportació de nutrients i oxigen, i la seva reducció afecta a tota la cadena alimentosa, inclosos als éssers humans. El fitoplàncton afecta a la quantitat i diversitat d’espècies marines, i a les possibles captures de pesca. Els investigadors han descobert que el seu declivi és més cridaner a les regions polars i en les tropicals, sobretot en oceà obert.
L’estudi ha suposat un esforç de considerables proporcions. Els científics han analitzat els hàbitats d’unes 11.000 espècies marines dels tretze grups més importants, entre ells el zooplancton, invertebrats, peixos i mamífers. Per a això han analitzat dades de tot el planeta des de 1899, a partir de mesuraments històrics manuals sobre la transparència de les aigües i de la informació per satèl·lit recopilada en el Sistema d’Informació Biogeográfica dels Oceans (OBIS).
Gràcies a aquesta quantitat de dades, els investigadors han elaborat també el mapamundi exposat a dalt, que presenta per primera vegada la distribució de la biodiversitat marina mundial. El mapa indica que les zones amb major presència d’espècies es concentren en àrees castigades per la contaminació i la sobrepesca.
Els fertilitzants i el CO2 asfixien els oceans
Imagen: NASA
Els científics segueixen des de fa dècades el gran avanç de les àrees oceàniques que s’han quedat sense vida, denominades com a “zones mortes”. L’Agència Espacial Nord-americana (NASA) ha publicat en dates recents un mapamundi (situat sobre aquestes línies) en el qual s’aprecien els principals llocs detectats. Els cercles vermells assenyalen la seva ubicació i grandària i els punts negres les zones observades la grandària de les quals és desconegut. El blau més fosc indica els llocs amb major risc de convertir-se en zones mortes.
El nombre de les zones mortes en els oceans és cada vegada majorEl nombre d’aquests deserts de biodiversitat marina és cada vegada major, segons diversos experts. En 2007, Robert Díaz, de l’Institut de Ciència Marina de Virgínia, parlava d’unes 220 zones mortes, mentre que cinc anys abans la seva estimació no passava dels 150. Un any després, un equip d’investigadors de la Universitat de Kiel (Alemanya) identificava en Science grans àrees marines, en concret en el Pacífic equatorial i l’Atlàntic tropical, amb quantitats mínimes d’oxigen en les seves aigües.
Un dels seus principals causants són els fertilitzants i els residus orgànics que no s’absorbeixen en els cultius agrícoles i arriben a rius, rierols, i en última instància, als mars. Aquests abocaments es tradueixen en un excés de nutrients que provoca el creixement explosiu del plàncton costaner. Per a això, consumeixen l’oxigen de l’aigua (un fenomen conegut com a hipòxia). Els animals amb major mobilitat fugen a altres zones amb suficient oxigen, i els altres pereixen asfixiats.
Les emissions de CO2 no només provoquen el canvi climàtic, sinó també l’acidificació dels oceans, un fenomen que també produeix la disminució de la vida marina. En 2008, un estudi publicat en Nature concloïa que si els nivells de CO2 segueixen en augment, el nombre d’espècies decaurà en un 30% en 2100.
El grup de la Universitat de Kiel recordava en el seu article que el descens d’oxigen en els mars no ocorre per primera vegada al planeta. Fa uns 250 milions d’anys, l’anòxia (falta d’oxigen) regnava en les aigües. En aquelles dates es van produir grans concentracions de CO2 en l’atmosfera, i les extincions massives terrestres i aquàtiques es van generalitzar.
