Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els oceans Àrtic i Antàrtic comparteixen més de 230 espècies marines

Aquest és un dels descobriments realitzats fins ara pel Cens de Vida Marina

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 16deFebrerde2009

Malgrat estar separades per més d’11.000 quilòmetres de distància, han aconseguit prosperar en les aigües més extremes i gèlides del planeta, però també les més riques en nutrients. Els investigadors del Cens de Vida Marina calculen que almenys 235 espècies marines habiten tant en l’Àrtic com en l’oceà Antàrtic, i no descarten que la xifra pugui ser major.

Img antartico
Imatge: CONSUMER EROSKI

Tots dos oceans comparteixen espècies de tot tipus; des de balenes grises a aus marines, crustacis, cucs marins i també els anomenats “peixos de gel”, la sang del qual porta un anticongelant que la manté fluïda a temperatures extremes.

En concret, s’han catalogat en aigües antàrtiques unes 7.500 espècies de peixos, aus i mamífers marins, artròpodes, mol·luscs i unes 5.500 en l’Àrtic, del total d’entre 230.000 i 250.000 espècies identificades de llarg a llarg dels set mars.

En aigües antàrtiques s’han catalogat unes 7.500 espècies de peixos, aus i mamífers marins, artròpodes, mol·luscs i unes 5.500 en l’Àrtic

“Els mars polars, lluny de ser deserts biològics, presenten una sorprenent quantitat i varietat de vida”, subratlla Ian Poiner, president del Comitè Científic del Cens. Ara els investigadors analitzen l’ADN d’aquestes espècies per confirmar si són idèntiques al nord i al sud.

El Cens de Vida Marina és una iniciativa engegada l’any 2.000 per científics i investigadors de més de 80 països, amb suport del Consell Internacional de la Ciència i l’Organització Meteorològica Mundial, amb l’objectiu de censar totes les espècies marines conegudes, la seva distribució, la grandària de les poblacions i les pautes del seu desenvolupament.

Les seves conclusions definitives es presentaran en 2010, encara que ja es coneixen algunes bestretes, com el citat. Així mateix, s’ha constatat que les espècies piscícoles pròpies d’aigües fredes s’estan desplaçant progressivament cap als pols, fugint de l’alça de les temperatures en nombroses regions oceàniques.

L'acció del Corrent Circumpolar

El col·lapse de grans plataformes de gel entorn de la Península Antàrtica com a conseqüència de l’escalfament global ha permès explorar els fons marins antàrtics per primera vegada en els últims 100.000 anys.

Els mostrejos realitzats fins avui posen de manifest que, en contra del que es creia, els fons marins al voltant de l’Antàrtida constitueixen una única “província” en termes biològics, malgrat els 8.500 quilòmetres d’oceà que separen un i un altre extrem del continent.

Els investigadors del Cens de Vida Marina sospiten que aquesta homogeneïtat en la vida marina antàrtica és resultat de l’acció del Corrent Circumpolar. Es tracta d’un corrent únic que envolta l’Antàrtida en el sentit de les agulles del rellotge, impulsada a gran velocitat -el doble que el Corrent del Golf- pels vents més forts del planeta, amb capacitat per actuar com una gran mescladora d’espècies en tot el seu recorregut.

Diversos dels projectes inclosos en el Cens tracten de determinar si, a més de distribuir d’una manera homogènia la fauna marina entorn de l’Antàrtida, el Corrent Circumpolar ha facilitat també el transport d’espècies cap a altres latituds més septentrionals. Es creu que, des de fa milions d’anys, l’Antàrtida ha desviat cap a aigües molt més càlides diferents varietats de polps, crustacis i altres espècies durant els períodes de desglaç.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions