Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els oceános trigaran 100.000 anys a absorbir el CO2 que produeix l’escalfament global

La comunitat científica coincideix que els oceans tenen una enorme capacitat per absorbir el CO2 de l'atmosfera
Per mediatrader 10 de juny de 2005

El diòxid de carboni (CO2) que prové de la crema de combustibles fòssils serà absorbit pels oceans, la qual cosa posarà fi al problema de l’escalfament global. No obstant això, l’inconvenient és que aquesta operació trigarà 100.000 anys a completar-se, tal com va ocórrer amb l’últim escalfament que va sofrir el planeta, fa 55 milions d’anys.

Segons un estudi realitzat per científics de la Universitat de Califòrnia (EUA) i publicat en l’última edició de la revista “Science”, la prova d’aquesta solució va ser trobada en els sediments marins que es van dipositar durant un període d’escalfament global anomenat Màxima Termal Paleocè-Eocè (PETM, per les seves sigles en anglès).

Aquests sediments van revelar un abrupte canvi en la química marina que va començar a desenvolupar-se a partir del PETM, el qual va ser seguit per una llarga i lenta recuperació. “Molt poca gent ha pensat quin va ser la destinació de tot el carboni i què va ocórrer perquè desaparegués”, assenyala James Zachos, professor de Ciències de la Terra d’aquesta universitat. “El temps de recuperació és molt llarg. Passaran desenes de milers d’anys abans que aquest diòxid de carboni atmosfèric comenci a baixar fins a nivells preindustriales”, afegeix.

La comunitat científica coincideix que els oceans tenen una enorme capacitat per absorbir el CO2 de l’atmosfera. Segons els científics, els resultats de recerques internacionals revelen que els mars van captar gairebé la meitat d’aquest gas que l’home va produir en els últims 200 anys, és a dir, uns 120.000 milions de tones de carboni.

Quan el CO2 es dissol en l’aigua, aquesta es torna més àcida i aquesta acidificació s’estén cap a les profunditats. Zachos explica que en investigar les capes sedimentàries de l’oceà va poder observar els efectes de la ràpida acidificació durant el PETM.