Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els Quinze ultimen l’aprovació de la Directiva de Responsabilitat Mediambiental

El principi sobre el qual se sustenta aquesta normativa és el de "qui contamina paga"

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 21deMaigde2003

Per a evitar que els responsables de catàstrofes com la del vaixell “Erika” o la més recent del “Prestige” es desempalleguin de la justícia, com va ocórrer en el cas de l’abocament tòxic de Doñana, i amb l’objectiu de crear un marc europeu de regles de joc ambientals per a tots, el Consell de Ministres dels Quinze aprovarà, previsiblement en la seva reunió del 13 de juny, el text de la Directiva de Responsabilitat Mediambiental, que els socis porten discutint una dècada. La frase que inspira aquesta normativa porta molts anys tant en l’ideari polític com en l’ecologista: “qui contamina paga”.

Tota una agenda gestada després que s’elaborés en 2000 el Llibre blanc sobre Responsabilitat Mediambiental. El seu text era ambiciós. Sota els principis de prevenció, “precaució i contaminador-pagador”, el text proposava que “siguin els responsables dels accidents els qui assumeixin els costos, encara que no quedi provada la seva culpabilitat”.

La futura norma, que podria entrar en vigor cap a 2004, anirà acompanyada per altres lleis (comerç d’emissions, estratègia sobre substàncies i preparats químics) que ja han despertat les pors i recels de la gran indústria. Assumir assegurances de responsabilitat i el que anomenen els “costos ocults”, derivats de produir de forma més ecològica, li costarà a la indústria espanyola més de mil milions d’euros cada any.

La Federació Empresarial de la Indústria Química espanyola, el major incomplidor europeu del Protocol de Kyoto, ja adverteix que “entre 4.000 i 5.000 empreses poden veure disminuïda la seva competitivitat i l’ocupació”. Amb ser important, la xifra sembla menor si es pensa en el que l’Agència Europea de Medi Ambient estima que costarà netejar els paratges contaminats: entre 55.000 i 106.000 milions d’euros.

Els escarceos en els secrets europeus per a conciliar tots els interessos en joc se succeiran fins que s’aprovi el text definitiu: dimecres passat les cinc grans ONG´s de l’ecologisme van emetre un informe denunciant el “descafeinamiento progressiu” de la directiva.

Interès espanyol

Espanya, el país amb més biodiversitat i quilòmetres de costes d’Europa, és un dels més interessats a blindar els drets mediambientals. La responsabilitat penal per delicte ecològic ja va ser incorporada al Codi Penal en 1995 i fins i tot hi ha hagut condemnes de presó. El propi projecte de Llei de Responsabilitat Civil per activitats amb incidència ambiental porta tres anys esperant l’aprovació del Parlament Europeu. “El text espanyol és fins i tot més dur, però caldrà acabar conciliant els interessos de tots”, asseguren fonts del Ministeri de Medi Ambient, que reconeixen la “inevitable” pressió de la gran indústria.

“El temps va sempre en contra del medi ambient. Amb o sense legislació, no deixarà d’haver-hi accidents, però unes persones són més responsables que unes altres”, va insistir l’assessora legal de WWF/Adena, Rita Rodríguez. Fins ara, si una empresa provoca destrosses en una infraestructura pública ha de cobrir-la. Seguint amb aquest raonament, “per què hem de pagar l’escot la contaminació mediambiental d’una indústria que beneficia a un només senyor?”, es qüestiona Rita Rodríguez.

A Espanya, diverses comunitats autònomes han tractat d’avançar-se a Europa amb un afegit al citat “qui contamina, paga”, amb el “qui descontamina, cobra”. No obstant això, la plausible iniciativa xoca amb un fet inqüestionable: sempre ha estat més barat contaminar i pagar una hipotètica multa (l’expedient de la qual gairebé mai ha arribat al final, per la qual cosa no s’ha cobrat la sanció), que invertir en els costosos sistemes de reducció d’emissions.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions